RESSENYA LECTURA TÈCNICA- FORMACIÓ LITERÀRIA

Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art de contar històries.

En aquesta ressenya vaig a parlar sobre el llibre escrit en 2006 anomenat “Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art de contar històries”. Aquest llibre és la 6ª edició i és de l’Editorial Planeta. Es troba dividit per capítols, hi ha 45. L’autor d’aquest és Gianni Rodari, nascut en Lombardia en 1920. Va dedicar tota la seua vida als xiquets i va ganar un premi Nobel. A l’interior del llibre es mostren moltes experiències del nostre autor respecte als xiquets i fa que pugam entendre moltes actituds i comportaments dels nens.

En aquest llibre, l’autor parla i explica alguns dels mètodes, activitats, tècniques i exercicis que poden ser utilitaris per a ajudar als adults a fer històries. Però tracta de explicitar què és una tècnica i què no. Ell proposa la tècnica, l’exposa i posteriorment diu la seua experiència o posa un exemple del mètode amb els xiquets o del seu funcionament.

És a dir, a crear i contar històries i relats fantàstics per als xiquets, i per a això dona especial insistència en el treball de la imaginació i la creativitat amb els més menuts. Treballar aquestes característiques del llenguatge en els menuts i desenvolupar-la en ells per a que pugan crèixer i fer-se gran en aquest món de la literatura. La idea principal de Gianni Rodari amb el seu llibre és inculcar que la paraula és totalment necessària per al desenvolupament de la imaginació i la creativitat, tant per a les persones adultes com per als xiquets. La paraula la utilitza com a arma per a lluitar contra l’esclavitud de la ignorància. Ningú deu ser esclau d’eixa ignorància i s’ha de lluitar per a que tots, majors i menuts, tingan aquesta oportunitat per a culturitzar-se literàriament. Rodani diu que amb a soles una paraula pot eixir art i cultura, un estil i una forma de expressió única i amb bellesa en si mateixa, com pot ser una història inventada.

La lectura i escritura és un aspecte molt important en la nostra vida que ha de ser aprofitada de la millor manera possible. A més, proposa multitud de jocs entre la realitat i el llenguatge, amb el qual creeix en la capacitat transformadora, en el poder de la paraula per a plasmar-se en tots els àmbits de la realitat de les persones. Aquest volia inculcar-lo als menuts. L’autor creu en els xiquets i pensa que poden transformar la societat que els adults els ha impossat, amb el poder del llenguatge i la imaginació. Ell volia que els nens aprengueren les coses que estaven correctes i les que no, la capacitat de poder inventar-se diferents maneres de veure el món.

En el llibre se expliquen moltes tècniques per a practicar aquesta creativitat i imaginació amb el xiquets. Algunes d’elles podrien ser:

Els “vells jocs”, el qual tracta de recortar i mesclar títols del periòdic per a desordenar-los i fer històries divertides i absurdes o tambè poemes. Poden fer veure la realitat d’una altra manera, ja que normalment no solen tenir gens de sentit.

Tambè apareix el “binomi fantàstic”: el pensament es forma per parelles de paraules, i per a aconseguir un binomi fantàstic hi ha que fer-ho mitjançant l’atzar, perquè pot donar-nos històries diverses fantàstiques amb molta varietat i imaginació com fer una història inventada amb les paraules “gos” i “armari”, per exemple. Fa molta referència el nostre autor en el seu llibre amb aquest mètode de crear històries, ja que pensa que es molt important i vertader per a la creació literària. Els xiquets tenen que saber realitzar contes d’aquesta manera per a que la seua capacitat o competència literària es desenvolupe. És important per a ells i molt interessant.

Altra activitat és la “construcció d’adivinances i històries equivocades” com invertir l’orden del conte ja conegut o canviar característiques dels mateixos per fer-ho diferent. Com per example en el conte de Blancanieves, en compte de econtrar-se amb set enans, es pot encontrar amb set gegants, per example. Canviar la seua trama per a donar-li una altra perspectiva.

Una altra tècnica es fer al “xiquet com protagonista”, que ell mateix siga el personatge principal d’una història o relat per a que puga imaginar-se coses referint-se a ell o ella mateixa. A més d’aquesta manera poden aprendre’s la història molt més ràpid i amb més facilitat.

A mi m’agrada bastant la tècnica de “l’error creatiu”, que tracta de crear una història basant-se en els errors comesos pels estudiants i fent així que l’alumne no es senta incomode amb el seu error, puguent fer que el xiquet equivocat aprenga correctament la seua errada sense traumatitzar-lo de ninguna manera.

“La xinesa en l’estany”, es una altra forma de crear noves paraules o oracions arran de una sola paraula, espedaçant-la en lletres i formant altres combinacions amb les lletres que poseeix la paraula.

A més, la creació o utilització de fàbules, personatges diversos en materials, el tractament de contes clàssics, d’una manera més fantàstica i menys reial, ja que aquest mètode fa que el xiquet involucre en una història clàssica com es “Caperucita roja” un element que trenca la realitat o el sentit del conte en qüestió. Per exemple posar a Caputxeta en helicòpter, per a ver la reacció dels xiquets al tener que posar un element nou inesperat i desquadrant per a ells.

“La hipòtesi fantàstica”: que diu que hi ha que preguntar-se i plantetjar-se coses amb el principi “què passaria si…” s’eligeix el subjecte i predicat de forma aleatòria. Així es fomenta situacions fantàstiques i amb personalitat pròpia de qui la escriu o s’hi la imagina.

I per últim, molt important és la part de las “històrias tabu”, cal fer-ho a classe per a rebaixar el pensament dels xiquets de determinades paraules que per a ells són prohibides, com “caca”. Fer contes sobre aquest tipus de paraules per a normalitzar-les.

Per altra part, en el llibre, Rodani reconeix a l’educador com a “animador” i promotor de la creativitat. Aquest llibre m’ha fet pensar i m’ha ajudat molt en moltes coses com a educadora que espere ser. No es del tot senzill per a llegir, potser degut a com s’expressa Rodari, però té moltísimes coses interessants i que fan que continues llegint. És una bona experiència i el recomane a tot aquell que vulga tractar amb xiquets, ja que “Gramàtica de la fantasia” pot estar dirigit tant a aficionats i estudiants com a educadors i pares.

RESSENYA TERTÚLIA 1 (COMPETÈNCIA LITERÀRIA)- RECURS PER A LA FORMACIÓ LITERÀRIA

En aquesta ressenya vaig a parlar sobre la nostra Competència Literària, ja que em pareix un terme tractat a classe molt interessant i que requereix un coneixement de gran utilitat per al nostre desenvolupament com lectors que hem sigut, som i serem al llarg de la nostra vida. Perquè encara que no ens agrade llegir, anem a haver de fer-ho necessàriament i és molt important tenir una bona competència en aquest àmbit literari.

Aquesta competència literària és un procés de desenvolupament de capacitats i destreses aconseguides pel lector o l’alumne. És tracta del resultat de la combinació entre els seus sabers interculturals, coneixements literaris, hàbits, habilitats expressives i comprensives i actituds del domini cognitiu, emocional i lingüístic, tot això a través del contacte amb la literatura. És a dir, una capacitat de comprensió de les persones per a produir i interpretar textos literaris, o un domini condicionat per factors estètics, sociològics o històrics. Un saber que permet produir i comprendre els textos, en els que s’elaborarà adequadament si trobes el sentit del text senser, i no a soles mitjançant la gramàtica literària de la frase. Aquesta habilitat no és innata, sinó adquirida.

A més, necessitem d’experiència i pràctica en làmbit lector per a que aquesta competència aparega i puga pujar i desenvolupar-se. Per això, no hi ha que delimitar les activitats que puga fer un lector interessat i competent, ja que seria insuficient. Tot depèn del grau de dificultat o els requeriments que determine un text literari. Quan més portes obertes millor.

La nostra competència literària té un procediment molt llarg e important que abarca des de la primera etapa del lector, és a dir, quan ets un xiquet i comences a llegir per primera vegada en el col·legi d’infantil, i fins a l’etapa de sistematització, de reflexió i de desenvolupament de les capacitats literàries, quan el lector ja va anant comprenent el que llig i va interioritzant el sentit del text i de les seues característiques. 

A més, hi ha que dotar als estudiants d’unes habilitats de pensament crític i pràctiques per a que puguen interpretar els textos d’una manera més avançada i ampla del seu propi significat explícit, de forma que sàpiguen incorporar ells mateixos pensaments nous que no aparegan en el text que estan llegint. Aquest punt és molt important per al desenvolupament del lector, és el que l’ajudarà a poder aprofitar les idees principals i secundàries d’un text, siga literari o no. 

La competència literària ens dóna la capacitat de poder interpretar un sentit complet literari mitjançant un text, siga escrit de mil maneres o no. És a dir, gràcies a tot el nostre vocabulari, a les metàfores, sinònims etc. tenim la ampla possibilitat d’entendre un text de distintes maneres, lo que fa que aumentem la nostra competència i la nostra capacitat de comprensió lectora. Cadascú tindrà una manera d’entendre el text que té que llegir i pense que per això cadascú té una competència lingüística i literària diferent que desenvolupar.

Açí pots veure alguna referència sobre el tema tractat:

Aguiar e Silva, V. M. (1980). Competencia lingüística y competencia literaria. Madrid: Gredos.

Aritzeta, M. (1996). Diccionari de termes literaris. Barcelona: Edicions 62

Cervera Borrás, J.(2011). Slideshare. La competencia literaria. [En línea]. Consultat el 08 de maig del 2017 en:

https://es.slideshare.net/mayis0514/la-competencia-literaria-9480422

RESSENYA RECURS PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA- FORMACIÓ LITERÀRIA

En aquesta entrada parlaré sobre la Biblioteca anomenada Nicolau Primitiu, que és sede del Monasteri de San Miguel dels Reis, situada en València en la Avinguda de la Constitució, 284, en la qual es possible realitzar una ampla varietat d’activitats culturals, degut als seus espais particulars que s’aprofiten per a l’exposició d’aquestes, que estàn programades per a fomentar l’interès i l’hàbit de la lectura i la literatura; com són obres de teatre, publicacions sobre la didàctica dels llibres, premis literaris, tallers per a grups escolars i associacions, exposicions generals i sobre autors… 

Aquesta biblioteca s’implica molt en que les persones vullgan participar en activitats que fomenten l’aprenentatge de la literatura i estiguen interessats en la lectura. Un dels grans objectius de Nicolau Primitiu és facilitar l’accès i la difusió de la informació, ja que és una biblioteca que treballa en col·laboració amb altres. I a més, açí es lluita per l’amplitud i la millora de la nostra competència lingüística i literària. Però sobre tot, un tema a tractar molt important que tenen molt en compta els pares és la cultura literària dels més menuts i el seu nivell literari i com a lectors. I per això tenim un exemple d’activitat gratuïta i llibre d’aquesta institució molt interessant per a fomentar la lectura en els xiquets i xiquetes.

Aquesta activitat s’organitza gràcies al “Dia del Llibre Infantil i Juvenil” i es troba en el marco del “Programa d’Animació a la Lectura 2016-2020”. Aquesta iniciativa es divideix en dues parts: una dirigida especialment per a xiquets i l’altra dirigida per als pares i mares. En la primera part es tracta de realitzar un taller infantil en el que els destinataris són els nens més menuts, desde xics i xiques de sis anys fins a dotze anys. I la segona part és una xarrada per a pares i educadors que vullguen introduïr e iniciar als xiquets en el món dels llibres. Aquesta parla sobre la lectura i literatura i sobre que és molt important inculcar-la desde la infància. Els xiquets que lligen tenen més facilitat per a aprendre, formar-se en valors, per educar, per aconseguir amb menys esforç un major rendiment, i no sols per a entretenir al nen.

Tot això es celebra el dia dos d’abril i és representat per l’Ajuntament de València, però més específicament per l’editora, presentadora i escriptora valenciana Sensi Romero, la qual és experta en literatura infantil i es caracteritza per la seua facilitat de crear escenaris on els xiquets pugan descobrir i reflexionar sobre nous sentiments i sobre aspectes de la societat i d’ells mateixos. S’enfronta als problemes humans, i fa que el lector s’involucre i senta el que està llegint.

Pots encontrar la programació de les activitats mitjançant el portò web de la Biblioteca Valenciana. Fins i tot, si t’apuntes al directori electrònic de la pàgina, t’informaràn pel correu electrònic sobre totes les novetats que vajan sorgint. En específic, si voles participar en el taller comentat, es necessari que t’apuntes a través del formulari d’inscripció disponible en el portal web de la Biblioteca: http://bv.gva.es

Aquestes dos activitats dinàmiques i col·laboratives em resolten molt interessants per al desenvolupament dels xiquets en la seua competència literària i cultural. Els anima a llegir i se’ls inculca que la lectura és bona i divertida. I per als pares i educadors tambè es un punt a favor, els ajuda respecte a la metodologia lectora dels nens i els dóna consells. Pense que deurien ferse’n sempre aquest tipus d’activitats culturals.

RESSENYA LIJ DE LECTURA LLIURE- FORMACIÓ LITERÀRIA

En aquesta ressenya vaig a parlar d’uns llibres que s’adeqüen de manera correcta als lectors infantils-juvenils: La saga “Kika Superbruja” de l’autor Alemany Knister. La seua edició es “Bruño” i aquesta colecció està traduïda en més de quaranta idiomes però lamentablement no es troben traduïdes en valencià, no obstant són idonis per a l’educació literària dels xiquets i xiquetes de primària. 

Aquestos llibres solen ser figurats en els primers llocs del rànking de ventes de literatura infantil/juvenil en Espanya. Alguns dels títols dels llibres són: “Kika Superbruja detective, Kika Superbruja y los piratas, Kika Superbruja y los indios, Kika Superbruja y la magia del circo, Kika Superbruja en busca del tesoro…” En total hi ha tretze llibres i tots ells tracten d’una briuxa d’uns set a uns once anys que es va encontrar un llibre de magia al seu llit de la bruixa “Elviruja” amb diversos trucs. Però ningú ho sap, ni el seu germà menut Dani. Kika sempre es troba vivint aventures i tenint diferents personalitats cada vegada gràcies a aquest llibre màgic; Kika fou pirata, india, detective, buscatresors, vaquera etc. A més viatja a través del temps a altres èpoques, a distintes ciutats i països… i coneix a moltísimes persones i personatges com pirates, circenses, mòmies, personatges històrics, indis i vaquers… 

Normalment la trama dels llibres de Kika començen amb una curiositat per part de la xiqueta i desprès un viatje gràcies a la magia a algún lloc on hi ha un misteri o un cas a resoldre, el qual Kika aconsegueix afrontar fins salvar la ciutat o les persones d’eixa problemàtica situació. Finalment torna a la seua casa desprès d’haver vivit i aprengut moltes coses del viatge i ningú s’entera de que la nostra protagonista s’ha anat. Ella mateixa ho mantè en secret.

Respecte a l’àmbit didàctic aquestos llibres creen lectors perquè resulten molt competents per a la seua educació literària, ja que la seua lingüística és adeqüada a la edat, les paraules i el sentit i ordre de les oracions no són complicades, pel que fa que la comprensió lectora de cada xiquet siga correcta i continuada. Molts xiquets desenvolupen el seu hàbit lector amb aquesta saga. A més, la trama sol cridar molt l’atenció dels xiquets i no són llibres que cansen de llegir, té un fil conector que fa que els xiquets tingan interès. I encara, aquestes lectures fomenten en els xiquets creativitat i imaginació, que és molt important a aquestes edats, perquè en cada llibre a més de contar històries fantàstiques amb molts personatges màgics etc, hi ha una sèrie d’activitats d’aprenentatge normalment del tipus pràctic (com per exemple: trucs per a saber identificar l’estrela Polar, o per a fer un nus amb corda, ejercicis per a dibuixar o tambè exemples de bromes…) que resulten molt divertits i interessants per al lector. 
Aquestes activitats són una molt bona idea per a que els xiquets pugan posar en pràctica exemples reials de experiències per a aprendre de forma innovadora, i no tradicional i a soles de manera teòrica.

Per altra part, els llibres d’aquesta colecció defensen multitud de valors morals molt importants, com són la tolerància davant de determinades situacions, l’ajuda als altres, la generositat, l’amor al pròjim i a un mateix, el respecte als animals i el medi ambient, el companyerisme… Tambè inculquen coneixements bàsics de la literatura i la llengua espanyola com per exemple la presentació de “don Quijote de la Mancha i Sancho Panza” i les seues aventures.

Crec que tots els professors deurien dur aquestos llibres a classe i llegir-los amb ells. De segur que els agradarà i aprendràn moltes coses més fàcilment que amb un llibre teòric de text. Són recomanables per a passar-ho bè mentres aprenen coses noves i veuen exemples de la vida plasmats en uns personatges cercans als alumnes.

RESSENYA LIJ- RECURS PER A LA FORMACIÓ LITERÀRIA

En aquesta ressenya vaig a parlar sobre el llibre que vaig triar en la tertúlia número 5 del curs: “El rei panxut redola i el rei primal s’envola”. El seu autor s’anomena Enric Lluch i el seu il·lustrador és Agustí Asensio. La seua autoria és “Edicions Bromera” i es tracta de la 15ª edició. Ha obtingut diversos premis com el Premi Samaruc dels Bibliotecaris al millor llibre valencià (en dues ocasions), Premi Vicent Silvestre de Narrativa Infantil, Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (en dues ocasions) i Premi Joan Amades de Literatura Infantil... Es troba traduït en totes les llengues de l’Estat i a més tambè transcrites al sistema Braille.

Aquest llibre és idoni per a lectors a partir dels huit anys, específicament per a alumnes del segon cicle de primària. Tracta sobre dos reis, a un l’anomenaven el rei panxut (perquè era molt gros i no volia parar de menjar, com tots en el seu regne anomenat Caramullàndia) i pel contrari, a l’altre li deian el rei primal (perquè era molt prim i amb un granet d’arròs tenia suficient, i el mateix passava amb les altres persones del seu regne anomenat Fideulàndia). Tots dos tenien problemes seriosos amb el seu físic i estaven empenyats en canviar perquè el rei gros no podia eixir per les portes del castell i el rei primal s’envolava si eixia fora. Però no obstant això, mitjançant va ocorreguent el transcurs de la història es pot observar que els dos estàn dispostos a superar qualsevol dificultat per a aconseguir el que es proposen i millorar el seu aspecte físic. Desprès de molt de temps troben la solució als seus problemes quan un venedor de panses s’adona de que en un regne se’l minjaven tot i en l’altre res. Ell pensa i dóna la solució perfecta: ambdòs reis han de pujar per la muntanya del Trellat i beure tres gotetes de suc de pedres de lluna. Ells ho fan i quan arriben al cim veuen que no hi ha res, però no obstant, veuen que el rei panxut ja s’havia aprimat degut l’esforç i el primal ja havia engreixat degut la fam que tenia de pujar. Tots dos contentos i feliços podien ara casar-se.

Respecte a la crítica didàctica i valorativa d’aquesta narrativa breu, pense que es una lectura bastant oportuna per als xiquets de primària perquè no resulta molt complicada de llegir aunque sí que es veritat que apareguen expressions o frases fetes com “menjar més que una revolta de riu”, “tindre alguna cosa en bajoqueta”... que no siguen del tot comuns o normalitzades i potser que siga necessari un nivell un poquet més ample de la competència literària dels xiquets. Tambè tracta molts recursos lingüístics i literaris com la dramatització d’alguns conceptes, la metàfora, jocs de paraules, el text es troba ple d’hipèrboles o exajeracions etc. A més, es poden observar diversos valors com són: la conscienciació, l’esforç i el treball de cadascú per a aconseguir els objectius que voles complir. Tambè es pot veure la desconfiança en els milacres, en que res s’aconsegueix sense esforç i perseverància, i la selecció i fiabilitat de les diverses opcions que es van posant al llarg de la teua vida. El llibre parla sobre un tema important sobre tot per als joves i el seu creixement i desenvolupament, que és la importància de mantenir un cos sa i fort sense la necessitat d’estar massa flac ni massa gros. A més, podem observar la clara necessitat dels altres; moltes coses resulten millors i més fàcils amb una bona companyia.

En general el llibre és recomanable per a la lectura infantil-juvenil perquè el llibre no sols transmet als alumnes que la lectura és una activitat dinàmica i divertida, sinò que a més, ells mateixos aprenen de manera quasi involuntària moltísims aspectes sobre la lectura i tot allò que pot englobar; així com l’hàbit per a llegir, vocabulari, a aumentar poc a poc la seua competència...