RESSENYA LIJ- RECURS PER A LA FORMACIÓ LITERÀRIA

En aquesta ressenya vaig a parlar sobre el llibre que vaig triar en la tertúlia número 5 del curs: “El rei panxut redola i el rei primal s’envola”. El seu autor s’anomena Enric Lluch i el seu il·lustrador és Agustí Asensio. La seua autoria és “Edicions Bromera” i es tracta de la 15ª edició. Ha obtingut diversos premis com el Premi Samaruc dels Bibliotecaris al millor llibre valencià (en dues ocasions), Premi Vicent Silvestre de Narrativa Infantil, Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (en dues ocasions) i Premi Joan Amades de Literatura Infantil... Es troba traduït en totes les llengues de l’Estat i a més tambè transcrites al sistema Braille.

Aquest llibre és idoni per a lectors a partir dels huit anys, específicament per a alumnes del segon cicle de primària. Tracta sobre dos reis, a un l’anomenaven el rei panxut (perquè era molt gros i no volia parar de menjar, com tots en el seu regne anomenat Caramullàndia) i pel contrari, a l’altre li deian el rei primal (perquè era molt prim i amb un granet d’arròs tenia suficient, i el mateix passava amb les altres persones del seu regne anomenat Fideulàndia). Tots dos tenien problemes seriosos amb el seu físic i estaven empenyats en canviar perquè el rei gros no podia eixir per les portes del castell i el rei primal s’envolava si eixia fora. Però no obstant això, mitjançant va ocorreguent el transcurs de la història es pot observar que els dos estàn dispostos a superar qualsevol dificultat per a aconseguir el que es proposen i millorar el seu aspecte físic. Desprès de molt de temps troben la solució als seus problemes quan un venedor de panses s’adona de que en un regne se’l minjaven tot i en l’altre res. Ell pensa i dóna la solució perfecta: ambdòs reis han de pujar per la muntanya del Trellat i beure tres gotetes de suc de pedres de lluna. Ells ho fan i quan arriben al cim veuen que no hi ha res, però no obstant, veuen que el rei panxut ja s’havia aprimat degut l’esforç i el primal ja havia engreixat degut la fam que tenia de pujar. Tots dos contentos i feliços podien ara casar-se.

Respecte a la crítica didàctica i valorativa d’aquesta narrativa breu, pense que es una lectura bastant oportuna per als xiquets de primària perquè no resulta molt complicada de llegir aunque sí que es veritat que apareguen expressions o frases fetes com “menjar més que una revolta de riu”, “tindre alguna cosa en bajoqueta”... que no siguen del tot comuns o normalitzades i potser que siga necessari un nivell un poquet més ample de la competència literària dels xiquets. Tambè tracta molts recursos lingüístics i literaris com la dramatització d’alguns conceptes, la metàfora, jocs de paraules, el text es troba ple d’hipèrboles o exajeracions etc. A més, es poden observar diversos valors com són: la conscienciació, l’esforç i el treball de cadascú per a aconseguir els objectius que voles complir. Tambè es pot veure la desconfiança en els milacres, en que res s’aconsegueix sense esforç i perseverància, i la selecció i fiabilitat de les diverses opcions que es van posant al llarg de la teua vida. El llibre parla sobre un tema important sobre tot per als joves i el seu creixement i desenvolupament, que és la importància de mantenir un cos sa i fort sense la necessitat d’estar massa flac ni massa gros. A més, podem observar la clara necessitat dels altres; moltes coses resulten millors i més fàcils amb una bona companyia.

En general el llibre és recomanable per a la lectura infantil-juvenil perquè el llibre no sols transmet als alumnes que la lectura és una activitat dinàmica i divertida, sinò que a més, ells mateixos aprenen de manera quasi involuntària moltísims aspectes sobre la lectura i tot allò que pot englobar; així com l’hàbit per a llegir, vocabulari, a aumentar poc a poc la seua competència...