Llei 4/2018, de 21 de febrer

               La Constitució de 1978 estableix el castellà com a llengua oficial en tot l’Estat, però l’article 6 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana declara el valencià com a oficial a tot el seu territori. Es a dir, a tot el territori valencià tothom té dret a conèixer i utilitzar les dues llengües oficials, castellà i valencià.

               Per tant, l’ensenyament hauria de ser equitatiu i de qualitat, però la realitat està molt lluny d’això, ens queda un llarg camí per recórrer en aconseguir una igualtat lingüística. Existeixen dades que confirmen aquesta desigualtat, com per exemple que només el 30% del professorat actual siga competent en valencià.  

L’objectiu d’aquesta nova llei és intentar recuperar, a través de l’escola, la llengua pròpia al mateix temps que els alumnes aprenen el castellà i una llengua pròpia (anglès), assegurar el domini de les llengües vehiculars i millorar les competències orals de cadascuna d’aquestes.

Per poder aconseguir-ho, cada llengua ha d’estar present en un percentatge atorgat per la llei, a més cada escola farà un projecte lingüístic de centre, on es concretarà l’aplicació del Programa d’educació plurilingüe i intercultural proposat per aquesta llei.

Aquest projecte haurà de ser consensuat amb el consell educatiu i tindrà un període de durada de quatre anys encarà que es faran avaluacions anualment per poder millorar aquesta proposta. Per tant, els docents adaptaran les seues programacions d’aula als objectius previstos en el projecte lingüístic de centre.

Com que molts professors no estan capacitats per ensenyar en aquesta llengua, com hem dit anteriorment, serà requisit fonamental tindre un nivell C1, acreditat pel Marc Europeu, en ambdues llengües oficial per poder exercir la seua professió.

La llei s’implantarà de manera gradual, a partir del curs 2018 - 2019 per tal d’afavorir el canvi.

RESSENYA NARRATIVA CURTA (P9)

En la següent ressenya parlarem de la tertúlia de narrativa breu, concretament del llibre: El rei Panxut redola i el rei Primal s´envola que és el que jo em vaig llegir. Es una obra escrita per Enric Lluch i il·lustrat per Agusti Asensió. De la col·lecció d’edicions Bromera i orientat per a xiquets a partir dels nou anys. Té un vocabulari senzill, però si que pot arribar a tenir frases fetes, no gaire conegudes pels alumnes del segon cicle de primària. Per açò, pot ser que per a aquest cicle siga guiada la lectura per un mediador, en aquest cas el profesor de l'aula; i per als cursos més avançats simplement per a guiar les activitats.

Enric Lluch i Girbés va nàixer a Algemesí (La Ribera Alta). És llicenciat en Història per la Universitat de València i en aquest moment, barreja la seua activitat de mestre amb la creació de contes i textos per als més menuts. Ha guanyat diversos premis com ara el “Vicent Silvestre”, el “Samaruc” en dues ocasions (atorgat per l’Associació de Bibliotecaris valencians), el “Vicent Jacinto Pérez”, el “Joan Amades” i ha estat finalista al premi de literatura infantil Edebé. Alguns dels seus llibres són: Potosnàguel, Pallorfeta, El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola, El faraó totun-nas, Pometa dolça, Eugeni un geni mal geni, etc. Ha publicat en Edicions del Bullent: L’inventor Xaveta (Col·lecció “Estrella de Mar”), El regne de tentipotenti i En quin cap cap? (guanyador del Premi de la Crítica de l’IFV.

La història del llibre va al voltant de dos reis de dos països diferents; un del país de caramonlandia i un altre del país de fiudeulandia. El rei panxut III és de caramonladia, on tots són grossos; ja que mengen molt. En canvi, en fideulandia, regnat pel rei primal; no hi ha ningú pels seus carrers, són tots prims, ja que mengen un gra d'arròs. Ambdós són molt estrafolaris i tenen seriosos problemes a causa del seu físic. Els dos reis intenten pujar a una muntanya, la muntanya del trellat; però els prejudicis del seu físic i la inseguretat que hi tenen fan que finalment no siguen capaços de fer-ho més que junts. Estaran disposats a superar qualsevol dificultat per arribar a dalt de la muntanya i aconseguir suc de pedres de lluna màgica.

Alguns del temes de interès que podem trobar en el llibre, i com vam parlar a la tertúlia; son: el valor de l’esforç, la consciencia i el treball de cadascú per tal d’aconseguir allò que es pretén. També la desconfiança en els remeis miraculosos i la necessitat d’estudiar bé totes les ofertes que la publicitat i els venedors tracten d’imposar-nos. I sobre tot la salut de les persones, de mantenir-se sans.

I quan a les activitats que es poden treballar a classe amb els alumnes, sobre tot, la alimentació. Primerament, ensenyar-les la piràmide alimentaria i quals son els aliments més beneficiosos i deixar-los a ells que ideen una dieta per a ajudar a cada un dels reis. Altra, pot ser, no acabar d'explicar la història i que els propis xiquets siguen els qui l'acaben

RESSENYA TERTÚLIA TÈCNICA I

El llibre “La gramática de la fantasia, introducción al arte de contar historias” ens conta alguns mètodes per als mestres, per a ajudar als alumnes a la creació i invenció de histories. El seu autor es Gianni Rodari, va nàixer a Lombardia en 1920. Ell va dedicar tota la seua vida a escriure sobre i per als xiquets, va guanyar un premi Nobel i va fer que les seues obres foren indispensables per a professionals de l'ensenyament de la llengua i la lectura. Una gran part del llibre tracta d'experiències de l'autor en el camp dels xiquets, la qual cosa li ajuda a entendre molts comportaments i actituds dels mes xicotets. Com és el primer capítol “Preliminars”, tracta de posar en situació al lector explicant part de la seua vida i experiència.

És un llibre dividit en capítols, consta de quaranta-cinc, en els quals, Rodari, mescla, com he comentat anteriorment, les seues pròpies experiències amb tècniques i possibles suports a professionals que convisquen amb xiquets, fins i tot per a ells mateixos. Àdhuc que, no solament aquesta escrit per a professionals de l'ensenyament, hi ha tres o quatre capítols dedicats a les mares i pares, i per a les persones que conviuen amb xiquets a casa. Una altra part del llibre és la dedicada a les endevinalles, les quals veig importants, a causa que les considere exercicis per a desenvolupar la imaginació més enllà de les històries. Alguna cosa semblat pansa amb els capítols del llibre en el qual l'autor parla dels contes tradicionals. Aquests solament donen informació sobre el passat i la veritat és que ajuden a entendre com eren els contes abans. Però ell ho introdueix perquè siguen modificats pels xiquets, cosa que ajudarà a l'interès per part de l'infant. la part final del llibre tracta de contes fets, reaccions de xiquets en sentir-los i experiències personals de l'autor. És una part molt més entretinguda i molt útil per a poder conèixer experiències reals amb xiquets.

El mètode principal de estimulació es el Binomi fantàstic, que consisteix en enfrontar dues paraules estranyes entre si, però que no han de ser molt llunyanes. Aquest mètode prové de teories científiques. Per exemple, com es conta l’autor, armari- gos: L'armari del gos em sembla sobretot una bona idea per a arquitectes. Està fet per a guardar l'abric del gos, la col·lecció dels morrions i les corretges...

Endinsant-nos en les diferents tècniques de les quals ens parla el llibre, destaque viejos juegos que consisteix en a retallar títols de periòdics i revistes i barrejar-los per a obtenir notícies d'esdeveniments absurdes o simplement divertides. Per exemple: Un jutge / investiga per a ser més net / davant el fracàs de les negociacions. Aquest es molt interesant, no sols por la no solament pel resultat tan diferent i original; sinó, també pel fet que els xiquets han d'agafar el periòdic i llegir-se els titulars de les notícies que estan ocorrent avui dia, la qual cosa els ajuda a conèixer una mica més el que està passant ara en el seu propi entorn.

Dins del mateix capítol trobem altre joc que es basa en la creació d'un poema per mitjà d'una sèrie de preguntes. Primerament es formen grups de treball i es realitzen qüestions que ja configuren esdeveniments en sèrie, o siga una narració; per exemple: qui era? On estava? Què feia? Què va dir? Com va acabar?. Cada xiquet de dins del grup contesta una pregunta i finalment es lligen les respostes com un relat, que podria quedar així:

                                                                     Un jardiner
                                                                     En la Torre Eiffel
                                                                     Feia el menjar
                                                                     Va acabar amb una ovella

El que mes destaque d'aquest sistema és que en el llibre no solament es donen mètodes per a inventar històries, sinó, també per a poder crear poesies. A més, crec que és més important, ja que els xiquets estan més acostumat a escoltar un conte cada dia, però estan poc familiaritzats amb les rimes. De la mateixa manera, la forma d'introduir-li-la; des de la diversió i el treball en equip.

Però continuant amb la creació d'històries, trobem el capitul setze transformant històries. Consta dels contes clàssics i la seua "transformació"; és a dir, canviar aqueixos relats per uns altres i una mica més canviats. Per exemple, en comptes de la caputxeta vermella que siga groga, o que siga un xiquet, etc. Açò és interessant perquè són els propis xiquets el que expliquen la història tradicional i que ha passat de generació en generació com ells volen i la veuen. De la mateixa manera, pot canviar molt la història i no haver de ser, per exemple la xiqueta la fràgil.

Del mateix mode, i continuant amb els contes tradicionals, trobem l'amanida de contes. També, una forma de "transformar" el conte tradicional, però d'on podem traure una història amb els personatges de molts contes; ja que tracta de barrejar aquests contes més populars per a aconseguir un solament. i així continuem acabant amb el rols tradicionals i seguim treballant la imaginació i creació dels mes xicotets.

Però no solament ens ajuda per a treballar la creació de noves històries, a més; com ocorre en les cartes en conte, ajuda a l'expressió en públic dels alumnes i a la interpretació donant lloc a la imaginació que li donen al dibuix. El procediment parla que els xiquets han de representar una història mitjançant dibuixos. S'asseuran en cercle i un d'ells agafarà un dels dibuixos aleatòriament (anteriorment tapats) i ho haurà d'interpretar donant començament a una nou relat. Seguidament el pròxim xiquet realitzarà el mateix però continuant la història del seu company.

M'he adonat que “La Gramàtica de la fantasia”, m'ha servit moltíssim, és a dir que mai li havia tret tant suc a un llibre, àdhuc que he de reconèixer que no m'ha resultat gens fàcil de llegir. Jo crec que açò és a causa de la forma d'expressar-se de l'autor i de moltes de les paraules que usa. Molts dels il·lustrats que ell nomena en el llibre com a persones significatives en els seus coneixements, no m'ajudaven a entendre el que l'autor m'estava explicant; a causa del meu desconeixement.

Rodari en aquest llibre, intenta diferenciar clarament el que és una tècnica del que no ho és, separant-les en paràgrafs diferents. Primer proposa la tècnica, l'exposa i després posa algun exemple i la seua experiència personal.

El que m'ha semblat bastant important, per a l'autor, és el Binomi Fantàstic, que ho explica a partir del quart capítol i ja no ho deixa de nomenar fins al final del llibre. I és que, segons el meu semblar, en el que Rodari es basa és en el Binomi, escrivint la resta al voltant d'ell. Llegir aquest llibre ha sigut una bona experiència, i àdhuc que m'haja resultat una mica dens, ho guardaré en la meua biblioteca de futura mestra per a poder aplicar-ho en un futur.

RESSENYA DE TERTÚLIA SOBRE L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

A l’hora de parlar del cànon literari cal destacar que es un forma de parlar sobre la nostra historia y sobre la nostra cultura. Son tots aquells clàssics que després de molts anys es continuen llegint amb interès, encara que; sobre tot els jovens, els vegen antiquades o inclòs velles.

La llista de llibres no sol variar en el pas de generació en generació. I això es a causa de que totes aquestes obres posseeixen un prestigi social i son considerades un element fonamental per a la educació en la juventud. Encara que cal destacar que amb el abans històric també hi ha escriptors que poden passar a ser clàssics i els seus exemplars incloure’s en el cànon literari. Algunes de les característiques que componen son sobretot la estètica, així com referents pedagògiques, el context històric en el qual es troba; entre altres.

Una de les parts mes importants de la tertúlia va ser quan vam proposar com introduir-lo; ja que com he comentat anteriorment es molt difícil en els adolescents, que es troben en la etapa més complicada i tot que no entenguen la importància de les obres. A més, actuen en cas contrari; en comptes de que servisquen per a que lligen més i puguen entendre la història que comparteixen, així com a l’autor; no arriben a entendre per que se’ls hi han de lleguir, ni la importància dels exemplars. Ells pensen en els llibres d’amor adolescent o fins i tot en els còmics, no en començar a llegir-se “aquest llibres vells”. Com vam comentar en algunes de les nostres experiències, tant jo com els meus companys; en aquesta època no li dones la significació que requereix, ni entens molt be el perquè de tindre que lleguir-los. Per això, cal destacar, que des de xicotets hi ha que introduir-les poc a poc aquestes obres.

Com comentarem, una forma de fer-ho seria dins de la setmana cultural del col.legi, on des de infantil fins a la primària es poden treballar aquestes obres literàries. Per exemple, amb els més xicotets, llegir-les un fragment al dia i que dibuixen als personatges o també que pugen disfressar-se de ells mateixos. També, es podem fer jocs de preguntes sobre la lectura i representacions d’aquesta mateixa. Per mitjà de diferents activitats dinàmiques i més lúdiques per a que s’impliquen i acabe agradant-los, i fins i tot, interessant-los per a que continuen descobrint dins d’aquest món.

Finalment, i com acabarem la tertúlia, el més important es la forma en la qual ens ho introdueixen. Perquè a nosaltres, no nos parlarem de xicotets de “El Quijote” o “El lazarillo de Tormes”; i després en la secundaria simplement et manaven el llibre per a el tres de Juny. I tu et veies amb un llibre de cinc-centes pàgines i escrit en castellà antic; i açò l’únic que et feia era detestar-ho.

Com a mestres el nostre paper es inculcar-los la lectura i aqueix meravellós món de la imaginació i la creació; que acaben volent-lo i fer xicotets grans lectors.

RESSENYA: RECURS PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

Per a treballar estratègies per a animar a llegir, primerament farem una activitat fora del centre anomenada: “coneixem a l’autor”. El professor o professora serà l’encarregat de coordinar l’activitat i assessorarà als xiquets. La tasca consistirà en portar a l’auditori de l’escola un escriptor infantil o juvenil per a que faça una presentació literària del seu llibre. Quant finalitze, els alumnes podran fer preguntes sobre l’obra o la seua professió. Per als xiquets, es millor que siga d’un llibre que ells s’han llegit a classe o que coneixen. Açò no sols ajudarà a conèixer a l’autor, sinó, també, a poder interessar-los per el seu treball. Cal destacar la edat dels participants; pot ser tant per a primària com per a secundaria, encara que el autor hauria d'estar adaptat al curs que anirà dirigit.

Continuant l’activitat a l’aula, els alumnes agafaran un llibre de la biblioteca de l’escola i l’exposaran davant del seus companys del mateix mode. Però, per a que açò puga ferse del millor mode, cal anunciar amb antelació suficient l’acte de presentació i demanar entre l’alumnat qui està disposat a presentar el llibre que ha llegit. Potser en una primera sessió seria adequat que el professor o professora presentarà el seu llibre, per a donar peu a intervencions posteriors. El següent pas per a ajudar a la motivació de l’alumne, és ambientar la classe de manera adequada: amb cartells que anuncien el dia i l’hora de la presentació, distribuint els llocs i separant l’auditori de la taula dels ponents, etc. 

Els xiquets i les xiquetes que presenten els llibres hauran de preparar un guió sobre l’autor o autora, il·lustrador o il·lustradora, l’argument, i sobretot dels aspectes que els han fet gaudir més de la lectura. Després de cada presentació, per a finalitzar, es pot obrir un torn de paraula perquè l’auditori demane més informació al ponent, o perquè expressen alguna opinió dels llibres que s’han exposat, quin els sembla més atractiu, etc. En una sessió no s’haurien de presentar més de dos o tres llibres, per a evitar que l’activitat esdevinga massa llarga i pesada.

Per a poder adaptar la activitat a educació infantil la presentació haurà de ser realitzada pel professor o professora, o per alumnes d’un altre curs, però en els altres nivells, a la primera presentació feta per aquets, haurien de seguir altres realitzades per alumnes.

Alguns dels objectius plantejats per a fer l’activitat serien; utilitzar les presentacions del llibres per a fomentar la lectura com a font de plaer, confiar en el criteri d’altres per a extraure informació sobre l’argument, la temàtica, la qualitat, l’interés, etc; d’un llibre; valorar i respectar les presentacions de llibres com a instruments d’intercanvi comunicatiu i d’opinions, habituar al lector a manifestar opinions sobre allò que llig i la necessitat de comunicar-ho als altres, deixar llibre elecció als alumnes per a exposar el llibre o no, esperonar el desig de conèixer una obra literària determinada a partir de l’opinió que n’ha tret un altre i habituar a l’alumnat a participar en actes de caràcter cultural i social i a organitzar-los.

Pense que es una activitat lúdica i interesant per als alumnes, i que açò ajuda més a la seua atenció i atractiu en el mon de la lectura. A més, poder conèixer a la persona que ha escrit el llibre que s’han llegit i arribar a descobrir més obres escrites per ell o com va escriure la pròpia obra; pot fer que continuen submergit en aquest món de la imaginació. Per altra banda, ajudarà als xiquets a l’exposició en públic; a més de practicar l’expressió en veu alta. Així doncs, es una bona activitat, ja que es pot adaptar a tots del cursos i edats.

RESSENYA TERTÚLIA EDUCACIÓ LITERÀRIA

Hi ha diversitat de definicions sobre el cànon literari que s'han proposat durant les últimes dècades, però no existeix cap acceptada universalment. Una de les primeres vegades que es va intentar definir aquest concepte va ser en 1768, quan D. Ruhnken digué que era una "llista d'autors selectes d'un gènere literari". En 1991 Fokkema creà una definició més detallada "selecció de textos coneguts, considerats valuosos. S'utilitzen en educació i serveixen com a marc de referència per als crítics literaris". Més tard arribà Moerbeek que digué que aquesta no explicava el factor que decideix el valor dels textos, així que en 1996 proposa que "un cànon és un conjunt de textos i escriptors considerats valuosos per un grup social o circuit literari, i que serveixen de marc de referència per a eixe grup social o circuit literari".

Si fem una fusió entre totes, podem definir el cànon literari com una mena d'unió entre història i cultura. Podríem dir que engloba tots els clàssics que hui en dia es consideren importants a la nostra literatura i seguim llegint-los per adquirir cultura popular. Aquestes obres són considerades un element fonamental de la educació, ja que tenen qualitats estètiques, històriques i pedagògiques.

No hi ha cap cànon literari infantil i juvenil plenament acceptat a l'actualitat, però sí existeixen guies i seleccions realitzades individualment o de forma col·lectiva per especialistes i professors que fan més fàcil la tasca dels agents mediadors entre literatura i xiquets.

És molt important tindre tècniques i recursos per saber com introduir-ho a les aules, ja que moltes vegades tant els adolescents com els alumnes de primària pensen en els clàssics com llibre avorrits que no tenen cap importància en la societat actual. Aquesta és, precisament, la idea que hem de canviar i aconseguir que el plaer per la lectura arribe fins a aquestes obres. Hem d'intentar introduir-ho des de xicotets, d'una forma gradual per tal de no angoixar-los i poder combinar-los amb altres llibres que criden més la seua atenció.

Algunes de les idees que s'exposaren a classe foren fer una setmana cultural per treballar aquestes obres. En les classes d'infantil podem llegir fragments i fer dibuixos, disfressar-nos dels personatges o fer teatres curts. Amb els de primària podem pujar una mica el nivell per intentar aprofundir més. Algunes activitats podrien ser jocs de preguntes, representacions, assemblees... Exercicis que capten la seua atenció i els motive per fer que els agrade llegir aquest tipus de llibres.

Altra opció és fer tertúlies literàries dialògiques amb pares i alumnes. Una vegada al mes es llegirà un fragment o capítol d'un clàssic adaptat. Es comentarà i tots junts reflexionarem al seu voltant amb ajuda de voluntaris, que en aquest cas seran pares. Així construirem el coneixement en grup i per mitjà del diàleg i el debat. És una bona forma d'aconseguir que les famílies s'impliquen en el procés educatiu dels fills i en la seua immersió a la lectura. A banda de millorar la competència literària i augmentar el seu bagatge cultural treballem altres habilitats com respectar al grup, valorar totes les opinions i sentir tot el que els companys opinen.

També comentàrem el paper fonamental que tenim els mestres per a la transmissió d'aquesta cultura, ja que hem d'inculcar el plaer de la lectura i endinsar-los en el món d'imaginació, fantasia i creativitat que envolten els llibres.

RESSENYA D'UNA LECTURA LLIURE LIJ

                                             Títol del llibre: Jo Tirant, tu Carmensina

                                             Col.lecció: El Micalet galàtic (Edicions Bromera)


Escrit per Enric lluch (Algemesí, 1949), un escriptor licenciat en Història per la Universitat de València, barreja la seues activitat com a mestre amb la creació literària. Ha guanyat diversos premis i ha publicat títols com a mestre amb la creació literària. Alguns de les seues publicacions son: Postonàgel, Pallorfeta, El faraó Totun-nas... En aquesta col·lecció es poden trobar El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola (llegit també a classe) i molts altres. L’humor és costant en tota la seua obra, que dedica, fonamentalment, al món infantil.

L’exemplar parla sobre l’arribada d’una companya nova a classe de Carles Rovira i els seus companys. Carmensina, esperona la curiositat de Joan; ja que quedà guanyadora en educació física llevant-li el lloc. Buscant el perquè del nom de la xiqueta, se submergeix en el món de la princesa Carmensina i del seu cavaller, Tirant lo Blanc. A més, contagia els seus companys de colla s’inventen un joc nou: el de Tirant i Carmensina!

Les temàtiques que més destaquen a l’obra son; la família i les tasques domèstiques, l’escola, el carrer, el respecte pels altres, la lectura i els llibres, l’amor entre persones i l’atenció i l’amabilitat en el tracte amb els altres.

Les il·lustracions estan realitzats per Toni Cabo (València, 1965). No sols és il·lustrador, sinó, també; historierista i dissenyador gràfic. Començà amb el personatge Georgina, una de les historietes més emblemàtiques del còmic valencià. A la revista infantil Tretzevents ha il·lustrat les aventures d’en Boro, Moro i Puromoro. Però ja fa uns anys que es dedica a la llibre infantil i juvenil. Ha il·lustrat obres com Ja en som dos, les malifetes de Maria Encarna o El gat despistat.
En quant a els paratextos, podem veure que el llibre esta replet de dibuixos; quasi un per pàgina. A més, ajuden a la lectura, lloc que, reforcen a la imaginació dels xiquets; sobre tot als personatges que troben durant tota la historia.

Es un llibre està orientat al primer cicle de primària, encara que necessitarien un mediador per a comprendre millor la lectura. Té un vocabulari senzill, malgrat que podem vore al voltant de tota la historia que hi ha oracions en angles (com a la pàgina quaranta), i açò podria complicar-ho un poc més. Tanmateix el mediador els ajudaria, sobre tot, a entendre que es una adaptació de l’obra clàssica “Titant lo Blanc” i amb totes aquestes oracions en llengua estrangera. Per altra banda, es pot utilitzar para el segon o tercer cicle de primària, que ja no necessitarien el paper de mediador per a poder llegir-lo; a lo millor sols per a treballar-ho.

Així mateix, ens dona una educació en valors sobre les necessitat d’utilitzar recursos disponibles per a aprendre: diccionaris, internet, etc; curiositat que pot nàixer de l’encís i el misteri que envolten les narracions orals, també de la identificació de la mentida com un camí erroni i trencament d’estereotips que comporten desigualtats per raons de sexe.

Una Proposta d’animació lectora que pot fer el mestre o al mestra amb la classe per a poder treballar la lectura; podria ser seleccionar algun fragment de l’obra original i llegir-lo en veu alta. El fet de no comprendre amb perfecció el text també provocarà sorpresa i curiositat en els més menuts. Caldrà especificar-los que l’obra està escrita en llegua antiga.