RESSENYA LECTURA TÈCNICA- FORMACIÓ LITERÀRIA

Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art de contar històries.

En aquesta ressenya vaig a parlar sobre el llibre escrit en 2006 anomenat “Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art de contar històries”. Aquest llibre és la 6ª edició i és de l’Editorial Planeta. Es troba dividit per capítols, hi ha 45. L’autor d’aquest és Gianni Rodari, nascut en Lombardia en 1920. Va dedicar tota la seua vida als xiquets i va ganar un premi Nobel. A l’interior del llibre es mostren moltes experiències del nostre autor respecte als xiquets i fa que pugam entendre moltes actituds i comportaments dels nens.

En aquest llibre, l’autor parla i explica alguns dels mètodes, activitats, tècniques i exercicis que poden ser utilitaris per a ajudar als adults a fer històries. Però tracta de explicitar què és una tècnica i què no. Ell proposa la tècnica, l’exposa i posteriorment diu la seua experiència o posa un exemple del mètode amb els xiquets o del seu funcionament.

És a dir, a crear i contar històries i relats fantàstics per als xiquets, i per a això dona especial insistència en el treball de la imaginació i la creativitat amb els més menuts. Treballar aquestes característiques del llenguatge en els menuts i desenvolupar-la en ells per a que pugan crèixer i fer-se gran en aquest món de la literatura. La idea principal de Gianni Rodari amb el seu llibre és inculcar que la paraula és totalment necessària per al desenvolupament de la imaginació i la creativitat, tant per a les persones adultes com per als xiquets. La paraula la utilitza com a arma per a lluitar contra l’esclavitud de la ignorància. Ningú deu ser esclau d’eixa ignorància i s’ha de lluitar per a que tots, majors i menuts, tingan aquesta oportunitat per a culturitzar-se literàriament. Rodani diu que amb a soles una paraula pot eixir art i cultura, un estil i una forma de expressió única i amb bellesa en si mateixa, com pot ser una història inventada.

La lectura i escritura és un aspecte molt important en la nostra vida que ha de ser aprofitada de la millor manera possible. A més, proposa multitud de jocs entre la realitat i el llenguatge, amb el qual creeix en la capacitat transformadora, en el poder de la paraula per a plasmar-se en tots els àmbits de la realitat de les persones. Aquest volia inculcar-lo als menuts. L’autor creu en els xiquets i pensa que poden transformar la societat que els adults els ha impossat, amb el poder del llenguatge i la imaginació. Ell volia que els nens aprengueren les coses que estaven correctes i les que no, la capacitat de poder inventar-se diferents maneres de veure el món.

En el llibre se expliquen moltes tècniques per a practicar aquesta creativitat i imaginació amb el xiquets. Algunes d’elles podrien ser:

Els “vells jocs”, el qual tracta de recortar i mesclar títols del periòdic per a desordenar-los i fer històries divertides i absurdes o tambè poemes. Poden fer veure la realitat d’una altra manera, ja que normalment no solen tenir gens de sentit.

Tambè apareix el “binomi fantàstic”: el pensament es forma per parelles de paraules, i per a aconseguir un binomi fantàstic hi ha que fer-ho mitjançant l’atzar, perquè pot donar-nos històries diverses fantàstiques amb molta varietat i imaginació com fer una història inventada amb les paraules “gos” i “armari”, per exemple. Fa molta referència el nostre autor en el seu llibre amb aquest mètode de crear històries, ja que pensa que es molt important i vertader per a la creació literària. Els xiquets tenen que saber realitzar contes d’aquesta manera per a que la seua capacitat o competència literària es desenvolupe. És important per a ells i molt interessant.

Altra activitat és la “construcció d’adivinances i històries equivocades” com invertir l’orden del conte ja conegut o canviar característiques dels mateixos per fer-ho diferent. Com per example en el conte de Blancanieves, en compte de econtrar-se amb set enans, es pot encontrar amb set gegants, per example. Canviar la seua trama per a donar-li una altra perspectiva.

Una altra tècnica es fer al “xiquet com protagonista”, que ell mateix siga el personatge principal d’una història o relat per a que puga imaginar-se coses referint-se a ell o ella mateixa. A més d’aquesta manera poden aprendre’s la història molt més ràpid i amb més facilitat.

A mi m’agrada bastant la tècnica de “l’error creatiu”, que tracta de crear una història basant-se en els errors comesos pels estudiants i fent així que l’alumne no es senta incomode amb el seu error, puguent fer que el xiquet equivocat aprenga correctament la seua errada sense traumatitzar-lo de ninguna manera.

“La xinesa en l’estany”, es una altra forma de crear noves paraules o oracions arran de una sola paraula, espedaçant-la en lletres i formant altres combinacions amb les lletres que poseeix la paraula.

A més, la creació o utilització de fàbules, personatges diversos en materials, el tractament de contes clàssics, d’una manera més fantàstica i menys reial, ja que aquest mètode fa que el xiquet involucre en una història clàssica com es “Caperucita roja” un element que trenca la realitat o el sentit del conte en qüestió. Per exemple posar a Caputxeta en helicòpter, per a ver la reacció dels xiquets al tener que posar un element nou inesperat i desquadrant per a ells.

“La hipòtesi fantàstica”: que diu que hi ha que preguntar-se i plantetjar-se coses amb el principi “què passaria si…” s’eligeix el subjecte i predicat de forma aleatòria. Així es fomenta situacions fantàstiques i amb personalitat pròpia de qui la escriu o s’hi la imagina.

I per últim, molt important és la part de las “històrias tabu”, cal fer-ho a classe per a rebaixar el pensament dels xiquets de determinades paraules que per a ells són prohibides, com “caca”. Fer contes sobre aquest tipus de paraules per a normalitzar-les.

Per altra part, en el llibre, Rodani reconeix a l’educador com a “animador” i promotor de la creativitat. Aquest llibre m’ha fet pensar i m’ha ajudat molt en moltes coses com a educadora que espere ser. No es del tot senzill per a llegir, potser degut a com s’expressa Rodari, però té moltísimes coses interessants i que fan que continues llegint. És una bona experiència i el recomane a tot aquell que vulga tractar amb xiquets, ja que “Gramàtica de la fantasia” pot estar dirigit tant a aficionats i estudiants com a educadors i pares.