RESSENYA NARRATIVA CURTA (P9)

En la següent ressenya parlarem de la tertúlia de narrativa breu, concretament del llibre: El rei Panxut redola i el rei Primal s´envola que és el que jo em vaig llegir. Es una obra escrita per Enric Lluch i il·lustrat per Agusti Asensió. De la col·lecció d’edicions Bromera i orientat per a xiquets a partir dels nou anys. Té un vocabulari senzill, però si que pot arribar a tenir frases fetes, no gaire conegudes pels alumnes del segon cicle de primària. Per açò, pot ser que per a aquest cicle siga guiada la lectura per un mediador, en aquest cas el profesor de l'aula; i per als cursos més avançats simplement per a guiar les activitats.

Enric Lluch i Girbés va nàixer a Algemesí (La Ribera Alta). És llicenciat en Història per la Universitat de València i en aquest moment, barreja la seua activitat de mestre amb la creació de contes i textos per als més menuts. Ha guanyat diversos premis com ara el “Vicent Silvestre”, el “Samaruc” en dues ocasions (atorgat per l’Associació de Bibliotecaris valencians), el “Vicent Jacinto Pérez”, el “Joan Amades” i ha estat finalista al premi de literatura infantil Edebé. Alguns dels seus llibres són: Potosnàguel, Pallorfeta, El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola, El faraó totun-nas, Pometa dolça, Eugeni un geni mal geni, etc. Ha publicat en Edicions del Bullent: L’inventor Xaveta (Col·lecció “Estrella de Mar”), El regne de tentipotenti i En quin cap cap? (guanyador del Premi de la Crítica de l’IFV.

La història del llibre va al voltant de dos reis de dos països diferents; un del país de caramonlandia i un altre del país de fiudeulandia. El rei panxut III és de caramonladia, on tots són grossos; ja que mengen molt. En canvi, en fideulandia, regnat pel rei primal; no hi ha ningú pels seus carrers, són tots prims, ja que mengen un gra d'arròs. Ambdós són molt estrafolaris i tenen seriosos problemes a causa del seu físic. Els dos reis intenten pujar a una muntanya, la muntanya del trellat; però els prejudicis del seu físic i la inseguretat que hi tenen fan que finalment no siguen capaços de fer-ho més que junts. Estaran disposats a superar qualsevol dificultat per arribar a dalt de la muntanya i aconseguir suc de pedres de lluna màgica.

Alguns del temes de interès que podem trobar en el llibre, i com vam parlar a la tertúlia; son: el valor de l’esforç, la consciencia i el treball de cadascú per tal d’aconseguir allò que es pretén. També la desconfiança en els remeis miraculosos i la necessitat d’estudiar bé totes les ofertes que la publicitat i els venedors tracten d’imposar-nos. I sobre tot la salut de les persones, de mantenir-se sans.

I quan a les activitats que es poden treballar a classe amb els alumnes, sobre tot, la alimentació. Primerament, ensenyar-les la piràmide alimentaria i quals son els aliments més beneficiosos i deixar-los a ells que ideen una dieta per a ajudar a cada un dels reis. Altra, pot ser, no acabar d'explicar la història i que els propis xiquets siguen els qui l'acaben

RESSENYA TERTÚLIA TÈCNICA I

El llibre “La gramática de la fantasia, introducción al arte de contar historias” ens conta alguns mètodes per als mestres, per a ajudar als alumnes a la creació i invenció de histories. El seu autor es Gianni Rodari, va nàixer a Lombardia en 1920. Ell va dedicar tota la seua vida a escriure sobre i per als xiquets, va guanyar un premi Nobel i va fer que les seues obres foren indispensables per a professionals de l'ensenyament de la llengua i la lectura. Una gran part del llibre tracta d'experiències de l'autor en el camp dels xiquets, la qual cosa li ajuda a entendre molts comportaments i actituds dels mes xicotets. Com és el primer capítol “Preliminars”, tracta de posar en situació al lector explicant part de la seua vida i experiència.

És un llibre dividit en capítols, consta de quaranta-cinc, en els quals, Rodari, mescla, com he comentat anteriorment, les seues pròpies experiències amb tècniques i possibles suports a professionals que convisquen amb xiquets, fins i tot per a ells mateixos. Àdhuc que, no solament aquesta escrit per a professionals de l'ensenyament, hi ha tres o quatre capítols dedicats a les mares i pares, i per a les persones que conviuen amb xiquets a casa. Una altra part del llibre és la dedicada a les endevinalles, les quals veig importants, a causa que les considere exercicis per a desenvolupar la imaginació més enllà de les històries. Alguna cosa semblat pansa amb els capítols del llibre en el qual l'autor parla dels contes tradicionals. Aquests solament donen informació sobre el passat i la veritat és que ajuden a entendre com eren els contes abans. Però ell ho introdueix perquè siguen modificats pels xiquets, cosa que ajudarà a l'interès per part de l'infant. la part final del llibre tracta de contes fets, reaccions de xiquets en sentir-los i experiències personals de l'autor. És una part molt més entretinguda i molt útil per a poder conèixer experiències reals amb xiquets.

El mètode principal de estimulació es el Binomi fantàstic, que consisteix en enfrontar dues paraules estranyes entre si, però que no han de ser molt llunyanes. Aquest mètode prové de teories científiques. Per exemple, com es conta l’autor, armari- gos: L'armari del gos em sembla sobretot una bona idea per a arquitectes. Està fet per a guardar l'abric del gos, la col·lecció dels morrions i les corretges...

Endinsant-nos en les diferents tècniques de les quals ens parla el llibre, destaque viejos juegos que consisteix en a retallar títols de periòdics i revistes i barrejar-los per a obtenir notícies d'esdeveniments absurdes o simplement divertides. Per exemple: Un jutge / investiga per a ser més net / davant el fracàs de les negociacions. Aquest es molt interesant, no sols por la no solament pel resultat tan diferent i original; sinó, també pel fet que els xiquets han d'agafar el periòdic i llegir-se els titulars de les notícies que estan ocorrent avui dia, la qual cosa els ajuda a conèixer una mica més el que està passant ara en el seu propi entorn.

Dins del mateix capítol trobem altre joc que es basa en la creació d'un poema per mitjà d'una sèrie de preguntes. Primerament es formen grups de treball i es realitzen qüestions que ja configuren esdeveniments en sèrie, o siga una narració; per exemple: qui era? On estava? Què feia? Què va dir? Com va acabar?. Cada xiquet de dins del grup contesta una pregunta i finalment es lligen les respostes com un relat, que podria quedar així:

                                                                     Un jardiner
                                                                     En la Torre Eiffel
                                                                     Feia el menjar
                                                                     Va acabar amb una ovella

El que mes destaque d'aquest sistema és que en el llibre no solament es donen mètodes per a inventar històries, sinó, també per a poder crear poesies. A més, crec que és més important, ja que els xiquets estan més acostumat a escoltar un conte cada dia, però estan poc familiaritzats amb les rimes. De la mateixa manera, la forma d'introduir-li-la; des de la diversió i el treball en equip.

Però continuant amb la creació d'històries, trobem el capitul setze transformant històries. Consta dels contes clàssics i la seua "transformació"; és a dir, canviar aqueixos relats per uns altres i una mica més canviats. Per exemple, en comptes de la caputxeta vermella que siga groga, o que siga un xiquet, etc. Açò és interessant perquè són els propis xiquets el que expliquen la història tradicional i que ha passat de generació en generació com ells volen i la veuen. De la mateixa manera, pot canviar molt la història i no haver de ser, per exemple la xiqueta la fràgil.

Del mateix mode, i continuant amb els contes tradicionals, trobem l'amanida de contes. També, una forma de "transformar" el conte tradicional, però d'on podem traure una història amb els personatges de molts contes; ja que tracta de barrejar aquests contes més populars per a aconseguir un solament. i així continuem acabant amb el rols tradicionals i seguim treballant la imaginació i creació dels mes xicotets.

Però no solament ens ajuda per a treballar la creació de noves històries, a més; com ocorre en les cartes en conte, ajuda a l'expressió en públic dels alumnes i a la interpretació donant lloc a la imaginació que li donen al dibuix. El procediment parla que els xiquets han de representar una història mitjançant dibuixos. S'asseuran en cercle i un d'ells agafarà un dels dibuixos aleatòriament (anteriorment tapats) i ho haurà d'interpretar donant començament a una nou relat. Seguidament el pròxim xiquet realitzarà el mateix però continuant la història del seu company.

M'he adonat que “La Gramàtica de la fantasia”, m'ha servit moltíssim, és a dir que mai li havia tret tant suc a un llibre, àdhuc que he de reconèixer que no m'ha resultat gens fàcil de llegir. Jo crec que açò és a causa de la forma d'expressar-se de l'autor i de moltes de les paraules que usa. Molts dels il·lustrats que ell nomena en el llibre com a persones significatives en els seus coneixements, no m'ajudaven a entendre el que l'autor m'estava explicant; a causa del meu desconeixement.

Rodari en aquest llibre, intenta diferenciar clarament el que és una tècnica del que no ho és, separant-les en paràgrafs diferents. Primer proposa la tècnica, l'exposa i després posa algun exemple i la seua experiència personal.

El que m'ha semblat bastant important, per a l'autor, és el Binomi Fantàstic, que ho explica a partir del quart capítol i ja no ho deixa de nomenar fins al final del llibre. I és que, segons el meu semblar, en el que Rodari es basa és en el Binomi, escrivint la resta al voltant d'ell. Llegir aquest llibre ha sigut una bona experiència, i àdhuc que m'haja resultat una mica dens, ho guardaré en la meua biblioteca de futura mestra per a poder aplicar-ho en un futur.

RESSENYA DE TERTÚLIA SOBRE L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

A l’hora de parlar del cànon literari cal destacar que es un forma de parlar sobre la nostra historia y sobre la nostra cultura. Son tots aquells clàssics que després de molts anys es continuen llegint amb interès, encara que; sobre tot els jovens, els vegen antiquades o inclòs velles.

La llista de llibres no sol variar en el pas de generació en generació. I això es a causa de que totes aquestes obres posseeixen un prestigi social i son considerades un element fonamental per a la educació en la juventud. Encara que cal destacar que amb el abans històric també hi ha escriptors que poden passar a ser clàssics i els seus exemplars incloure’s en el cànon literari. Algunes de les característiques que componen son sobretot la estètica, així com referents pedagògiques, el context històric en el qual es troba; entre altres.

Una de les parts mes importants de la tertúlia va ser quan vam proposar com introduir-lo; ja que com he comentat anteriorment es molt difícil en els adolescents, que es troben en la etapa més complicada i tot que no entenguen la importància de les obres. A més, actuen en cas contrari; en comptes de que servisquen per a que lligen més i puguen entendre la història que comparteixen, així com a l’autor; no arriben a entendre per que se’ls hi han de lleguir, ni la importància dels exemplars. Ells pensen en els llibres d’amor adolescent o fins i tot en els còmics, no en començar a llegir-se “aquest llibres vells”. Com vam comentar en algunes de les nostres experiències, tant jo com els meus companys; en aquesta època no li dones la significació que requereix, ni entens molt be el perquè de tindre que lleguir-los. Per això, cal destacar, que des de xicotets hi ha que introduir-les poc a poc aquestes obres.

Com comentarem, una forma de fer-ho seria dins de la setmana cultural del col.legi, on des de infantil fins a la primària es poden treballar aquestes obres literàries. Per exemple, amb els més xicotets, llegir-les un fragment al dia i que dibuixen als personatges o també que pugen disfressar-se de ells mateixos. També, es podem fer jocs de preguntes sobre la lectura i representacions d’aquesta mateixa. Per mitjà de diferents activitats dinàmiques i més lúdiques per a que s’impliquen i acabe agradant-los, i fins i tot, interessant-los per a que continuen descobrint dins d’aquest món.

Finalment, i com acabarem la tertúlia, el més important es la forma en la qual ens ho introdueixen. Perquè a nosaltres, no nos parlarem de xicotets de “El Quijote” o “El lazarillo de Tormes”; i després en la secundaria simplement et manaven el llibre per a el tres de Juny. I tu et veies amb un llibre de cinc-centes pàgines i escrit en castellà antic; i açò l’únic que et feia era detestar-ho.

Com a mestres el nostre paper es inculcar-los la lectura i aqueix meravellós món de la imaginació i la creació; que acaben volent-lo i fer xicotets grans lectors.

RESSENYA: RECURS PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

Per a treballar estratègies per a animar a llegir, primerament farem una activitat fora del centre anomenada: “coneixem a l’autor”. El professor o professora serà l’encarregat de coordinar l’activitat i assessorarà als xiquets. La tasca consistirà en portar a l’auditori de l’escola un escriptor infantil o juvenil per a que faça una presentació literària del seu llibre. Quant finalitze, els alumnes podran fer preguntes sobre l’obra o la seua professió. Per als xiquets, es millor que siga d’un llibre que ells s’han llegit a classe o que coneixen. Açò no sols ajudarà a conèixer a l’autor, sinó, també, a poder interessar-los per el seu treball. Cal destacar la edat dels participants; pot ser tant per a primària com per a secundaria, encara que el autor hauria d'estar adaptat al curs que anirà dirigit.

Continuant l’activitat a l’aula, els alumnes agafaran un llibre de la biblioteca de l’escola i l’exposaran davant del seus companys del mateix mode. Però, per a que açò puga ferse del millor mode, cal anunciar amb antelació suficient l’acte de presentació i demanar entre l’alumnat qui està disposat a presentar el llibre que ha llegit. Potser en una primera sessió seria adequat que el professor o professora presentarà el seu llibre, per a donar peu a intervencions posteriors. El següent pas per a ajudar a la motivació de l’alumne, és ambientar la classe de manera adequada: amb cartells que anuncien el dia i l’hora de la presentació, distribuint els llocs i separant l’auditori de la taula dels ponents, etc. 

Els xiquets i les xiquetes que presenten els llibres hauran de preparar un guió sobre l’autor o autora, il·lustrador o il·lustradora, l’argument, i sobretot dels aspectes que els han fet gaudir més de la lectura. Després de cada presentació, per a finalitzar, es pot obrir un torn de paraula perquè l’auditori demane més informació al ponent, o perquè expressen alguna opinió dels llibres que s’han exposat, quin els sembla més atractiu, etc. En una sessió no s’haurien de presentar més de dos o tres llibres, per a evitar que l’activitat esdevinga massa llarga i pesada.

Per a poder adaptar la activitat a educació infantil la presentació haurà de ser realitzada pel professor o professora, o per alumnes d’un altre curs, però en els altres nivells, a la primera presentació feta per aquets, haurien de seguir altres realitzades per alumnes.

Alguns dels objectius plantejats per a fer l’activitat serien; utilitzar les presentacions del llibres per a fomentar la lectura com a font de plaer, confiar en el criteri d’altres per a extraure informació sobre l’argument, la temàtica, la qualitat, l’interés, etc; d’un llibre; valorar i respectar les presentacions de llibres com a instruments d’intercanvi comunicatiu i d’opinions, habituar al lector a manifestar opinions sobre allò que llig i la necessitat de comunicar-ho als altres, deixar llibre elecció als alumnes per a exposar el llibre o no, esperonar el desig de conèixer una obra literària determinada a partir de l’opinió que n’ha tret un altre i habituar a l’alumnat a participar en actes de caràcter cultural i social i a organitzar-los.

Pense que es una activitat lúdica i interesant per als alumnes, i que açò ajuda més a la seua atenció i atractiu en el mon de la lectura. A més, poder conèixer a la persona que ha escrit el llibre que s’han llegit i arribar a descobrir més obres escrites per ell o com va escriure la pròpia obra; pot fer que continuen submergit en aquest món de la imaginació. Per altra banda, ajudarà als xiquets a l’exposició en públic; a més de practicar l’expressió en veu alta. Així doncs, es una bona activitat, ja que es pot adaptar a tots del cursos i edats.

RESSENYA TERTÚLIA EDUCACIÓ LITERÀRIA

Hi ha diversitat de definicions sobre el cànon literari que s'han proposat durant les últimes dècades, però no existeix cap acceptada universalment. Una de les primeres vegades que es va intentar definir aquest concepte va ser en 1768, quan D. Ruhnken digué que era una "llista d'autors selectes d'un gènere literari". En 1991 Fokkema creà una definició més detallada "selecció de textos coneguts, considerats valuosos. S'utilitzen en educació i serveixen com a marc de referència per als crítics literaris". Més tard arribà Moerbeek que digué que aquesta no explicava el factor que decideix el valor dels textos, així que en 1996 proposa que "un cànon és un conjunt de textos i escriptors considerats valuosos per un grup social o circuit literari, i que serveixen de marc de referència per a eixe grup social o circuit literari".

Si fem una fusió entre totes, podem definir el cànon literari com una mena d'unió entre història i cultura. Podríem dir que engloba tots els clàssics que hui en dia es consideren importants a la nostra literatura i seguim llegint-los per adquirir cultura popular. Aquestes obres són considerades un element fonamental de la educació, ja que tenen qualitats estètiques, històriques i pedagògiques.

No hi ha cap cànon literari infantil i juvenil plenament acceptat a l'actualitat, però sí existeixen guies i seleccions realitzades individualment o de forma col·lectiva per especialistes i professors que fan més fàcil la tasca dels agents mediadors entre literatura i xiquets.

És molt important tindre tècniques i recursos per saber com introduir-ho a les aules, ja que moltes vegades tant els adolescents com els alumnes de primària pensen en els clàssics com llibre avorrits que no tenen cap importància en la societat actual. Aquesta és, precisament, la idea que hem de canviar i aconseguir que el plaer per la lectura arribe fins a aquestes obres. Hem d'intentar introduir-ho des de xicotets, d'una forma gradual per tal de no angoixar-los i poder combinar-los amb altres llibres que criden més la seua atenció.

Algunes de les idees que s'exposaren a classe foren fer una setmana cultural per treballar aquestes obres. En les classes d'infantil podem llegir fragments i fer dibuixos, disfressar-nos dels personatges o fer teatres curts. Amb els de primària podem pujar una mica el nivell per intentar aprofundir més. Algunes activitats podrien ser jocs de preguntes, representacions, assemblees... Exercicis que capten la seua atenció i els motive per fer que els agrade llegir aquest tipus de llibres.

Altra opció és fer tertúlies literàries dialògiques amb pares i alumnes. Una vegada al mes es llegirà un fragment o capítol d'un clàssic adaptat. Es comentarà i tots junts reflexionarem al seu voltant amb ajuda de voluntaris, que en aquest cas seran pares. Així construirem el coneixement en grup i per mitjà del diàleg i el debat. És una bona forma d'aconseguir que les famílies s'impliquen en el procés educatiu dels fills i en la seua immersió a la lectura. A banda de millorar la competència literària i augmentar el seu bagatge cultural treballem altres habilitats com respectar al grup, valorar totes les opinions i sentir tot el que els companys opinen.

També comentàrem el paper fonamental que tenim els mestres per a la transmissió d'aquesta cultura, ja que hem d'inculcar el plaer de la lectura i endinsar-los en el món d'imaginació, fantasia i creativitat que envolten els llibres.

RESSENYA D'UNA LECTURA LLIURE LIJ

                                             Títol del llibre: Jo Tirant, tu Carmensina

                                             Col.lecció: El Micalet galàtic (Edicions Bromera)


Escrit per Enric lluch (Algemesí, 1949), un escriptor licenciat en Història per la Universitat de València, barreja la seues activitat com a mestre amb la creació literària. Ha guanyat diversos premis i ha publicat títols com a mestre amb la creació literària. Alguns de les seues publicacions son: Postonàgel, Pallorfeta, El faraó Totun-nas... En aquesta col·lecció es poden trobar El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola (llegit també a classe) i molts altres. L’humor és costant en tota la seua obra, que dedica, fonamentalment, al món infantil.

L’exemplar parla sobre l’arribada d’una companya nova a classe de Carles Rovira i els seus companys. Carmensina, esperona la curiositat de Joan; ja que quedà guanyadora en educació física llevant-li el lloc. Buscant el perquè del nom de la xiqueta, se submergeix en el món de la princesa Carmensina i del seu cavaller, Tirant lo Blanc. A més, contagia els seus companys de colla s’inventen un joc nou: el de Tirant i Carmensina!

Les temàtiques que més destaquen a l’obra son; la família i les tasques domèstiques, l’escola, el carrer, el respecte pels altres, la lectura i els llibres, l’amor entre persones i l’atenció i l’amabilitat en el tracte amb els altres.

Les il·lustracions estan realitzats per Toni Cabo (València, 1965). No sols és il·lustrador, sinó, també; historierista i dissenyador gràfic. Començà amb el personatge Georgina, una de les historietes més emblemàtiques del còmic valencià. A la revista infantil Tretzevents ha il·lustrat les aventures d’en Boro, Moro i Puromoro. Però ja fa uns anys que es dedica a la llibre infantil i juvenil. Ha il·lustrat obres com Ja en som dos, les malifetes de Maria Encarna o El gat despistat.
En quant a els paratextos, podem veure que el llibre esta replet de dibuixos; quasi un per pàgina. A més, ajuden a la lectura, lloc que, reforcen a la imaginació dels xiquets; sobre tot als personatges que troben durant tota la historia.

Es un llibre està orientat al primer cicle de primària, encara que necessitarien un mediador per a comprendre millor la lectura. Té un vocabulari senzill, malgrat que podem vore al voltant de tota la historia que hi ha oracions en angles (com a la pàgina quaranta), i açò podria complicar-ho un poc més. Tanmateix el mediador els ajudaria, sobre tot, a entendre que es una adaptació de l’obra clàssica “Titant lo Blanc” i amb totes aquestes oracions en llengua estrangera. Per altra banda, es pot utilitzar para el segon o tercer cicle de primària, que ja no necessitarien el paper de mediador per a poder llegir-lo; a lo millor sols per a treballar-ho.

Així mateix, ens dona una educació en valors sobre les necessitat d’utilitzar recursos disponibles per a aprendre: diccionaris, internet, etc; curiositat que pot nàixer de l’encís i el misteri que envolten les narracions orals, també de la identificació de la mentida com un camí erroni i trencament d’estereotips que comporten desigualtats per raons de sexe.

Una Proposta d’animació lectora que pot fer el mestre o al mestra amb la classe per a poder treballar la lectura; podria ser seleccionar algun fragment de l’obra original i llegir-lo en veu alta. El fet de no comprendre amb perfecció el text també provocarà sorpresa i curiositat en els més menuts. Caldrà especificar-los que l’obra està escrita en llegua antiga.

RESSENYA LECTURA TÈCNICA II

Aquesta ressenya tracta sobre dos lectures tècniques que milloren la formació literària dels nostres alumnes. Llegir per a créixer ha estat escrit per J.C. Girbés i publicat en 2a edició per l’Editorial Bromera. En canvi, Poemania l’ha escrit Anna Ballester, però publicat en 1a edició per l’Editorial Bromera.

La primera lectura tracta de donar-nos diversos consells per a que els alumnes seguisquen un hàbit de lectura. És com una mena d'orientació pràctica per a introduir als xiquets al món lector dividida en dues parts, ja que aquest acte serà molt beneficiós per a ells en un curt període de temps, es a dir, els seus resultats començaran a veure's prompte. El que sol passar a aquestes edats tan temprances és que pensen en la lectura com una obligació i una tortura quan no deuria ser així perquè hi ha un fum de llibres de moltes varietats que de segur desperten el seu interès. Tal vegada, aquesta visió que tenen els alumnes tan petits és deguda a què no han llegit mai un llibre que realment els agrade i els motive per a continuar amb ell.

És necessari recalcar i fer arribar als nostres alumnes que la lectura no és solament una via d'aprenentatge, sinó que podem gaudir en ella, podem viatjar a altres llocs, imaginar nous sers o viure aventures inimaginables. Podem utilitzar un llibre com a via de distracció, quan tenim un problema o simplement volem evadir-nos. Hem de llegir per pur plaer perquè ser lector significa fer us de la lectura de forma habitual i voluntària per alimentar l'esperit, i aquesta és la idea principal que hem de transmetre als nostres alumnes.

A banda del que els mestres podem fer a l'escola, també el context familiar és important. El fet que els xiquets estiguen rodejats d’un ambient literari fa que s’adonen de la seua importància. Per exemple, tindre un racó de lectura on els diferents membres de la família puguen llegir, veure als ,és majors llegir, acostumar-los a llegir abans de gitar-se... Són alguns actes que ajudarien a la formació d'un petit lector que siga conscient que llegir és positiu i estimulant. Això és el que ens recomana l’autor del llibre, que proposa a les famílies una sèrie de mesures per a que els fills llisquen a casa i no ho prenguen com una obligació o uns deures de l’escola.

No obstant, en aquest àmbit també trobem algunes dificultats, ja que molts pares pensen que els diners que guanyen treballant tenen usos millors que destinar-los a la compra de llibres. El que no saben és que el valor d'un llibre no es mesura pel seu preu, sinó per quant ens fa gaudir o les hores d'entreteniment que ens proporciona. A més, a l'actualitat existeixen algunes llibreries de segona ma o alguns mercats de llibres en els que podem trobar-los per preus més baixos que en una llibreria normal. Per altra banda, la majoria de les famílies tenen a casa un ordinador amb accés a Internet i hui en dia podem trobar moltes pàgines web on descarregar llibres en pdf de manera legal.

Però un altre problema és el nivell d'implicació, ja que un gran nombre de pares que prefereixen que els fills miren la televisió, juguen al carrer o als videojocs perquè no consideren important que adquirisquen una bona competència lectora. També hi ha un percentatge que es pensa que per fer altres activitats com esport o música, els seus fills ja no tenen temps de llegir. La veritat es que agafar un llibre i evadir-se del món, no és incompatible amb altres activitats, ja que et pot servir per relaxar-te abans de dormir després d’un entrenament dur o d’un concert.

El fet literari produeix només que coses positives en els alumnes, com la facilitat en la comprensió i memorització de nous conceptes, o la rapidesa en crear una resposta. També mostren una major disposició a atendre a les explicacions, això és important perquè aniran aprenent les coses sobre la marxa i no es quedaran endarrerits en les classes ni tindran una pila d’apunts que estudiar quan arribe l’examen.

L’autor també ens diu allò que hem de evitar per a que els xiquets no rebutgen definitivament la literatura, com per exemple, estar pendents d’ells 24h al dia, per a que llisquen, escriguen un resum o els controlem per veure per quina pàgina van.

Altre aspecte important es perdre la por a la llengua, ja que hui en dia hi ha llibres en valencià per a totes les edats i de tots els gèneres, així que els lectors més inexperts també podran començar llegint en la seua llengua.

Hem d’aprendre a diferenciar quins són els bons llibres dels que no ho són. Les bones lectures són les que ens commouen, ens emocionen i ens canvien d’alguna manera. Ens desperten aficions i interessos nous perquè ens ensenyen noves cultures, noves formes de vida, nous pensaments o llocs als que en agradaria viatjar. Hi ha altres llibres que ens nodreixen de continguts que aconsegueixen millorar la nostra cultura i enriquir la nostra conversa. A més faciliten el desenvolupament de la fantasia i de la creativitat, qualitats que hui en dia no són fàcils d’adquirir i no són valorades com toca.

La segona part de la lectura va més orientada a les famílies, ja que consta d’un “decàleg de la família compromesa amb la lectura” en el que el lector exposa algunes tècniques que es poder fer a casa per tindre fills lectors, ja que el gust per la lectura s’adquireix amb el temps i constància. La proposta que l’autor fa per a la implicació al màxim per part de tots els membres de la casa és valorar el fet de llegir, contar contes als menuts, fomentar la lectura i que ens vegen llegint, fer del llibre un objecte quotidià, parlar de llibres, llegir en ells, regalar llibres, animar-los a escriure, implicar-nos en el procés...

D’altra banda ens diu allò que hem de fer si volem que els xiquets odien la lectura. En aquesta llista proposa accions com destacar els errors, obligar-los a llegir, menysprear els seus gustos, demanar-los resums, controlar el que lligen, relacionar els llibres en els deures, castigar-los sense alguna cosa que volen per no llegir, elegir les lectures inadequades...

Com hem comprovat, és molt important que els menuts comencen a llegir des de ben petits i desperten el seu interès lector, ja que al fer-ho sols aconseguiran beneficis. Per a poder fer xiquets lectors la motivació és un factor molt destacat, perquè necessiten un incentiu o alguna cosa que els cride l’atenció per despertar les seues ganes per agafar un llibre i començar a llegir-lo. Per dur a terme aquesta iniciativa centre i família hauran d’anar junts en el compromís amb la lectura.

La segona lectura d’aquesta tertúlia és Poemania, on trobem moltes activitats relacionades amb la poesia que podem utilitzar en un futur per a fer que els nostres alumnes coneguen profundament aquest gènere literari, un dels que més necessita d’imaginació i creativitat.

Podem dividir el llibre en quatre parts (llegir poesia, memoritzar poemes, escriure poemes i dramatitzar textos).

En la primera part l'autora explica recursos per tal de fomentar la lectura de poesia entre l'alumnat. Una de les activitats proposades és la de Mascotes poètiques, que es pot realitzar tan a infantil com a primària o secundària. Cada persona disposarà d'una còpia d'un poema que haurà de llegir de forma silenciosa abans de començar. Una vegada s'ha llegit detingudament es faran grups de quatre o cinc persones que parlaran de les seues mascotes o animals preferits fins arribar a un consens entre tots els membres. A continuació, cada grup ha de preparar la lectura del poema representant la seua mascota (postura corporal, timbre de veu, onomatopeies, accions característiques...)

En la segona part es presenten activitats de memorització de textos poètics . Trobem Poemes il·lustrats pensada per a alumnat de primària i secundària. Aquesta consisteix en repartir una còpia del poema a cada xiquet o xiqueta per a que comencen a familiaritzar-se amb el text. Tot seguit farem tres grups i assignarem a cadascun una estrofa que haurà d'interpretar cada paraula de forma il·lustrada. El joc consistirà en anar endevinant paraula a paraula fins obtindre el títol sencer.

La tercera part consisteix en activitats de creació i escriptura de poemes. Una de les activitats proposades és Fantasies en vers, pensada per poder fer-la des d'infantil fins a secundària, encara que és més adequada per a primària i ESO. Sobre una safata, posarem papers de colors de la grandària d'un quart de foli i cadascú triarà el paper que més li agrade. Després haurem de fantasiejar sobre què voldríem i per a què si ens donaren la possibilitat de transformar-nos en una altra cosa, i escriure-ho en el paper.

Per últim, a la quarta part es presenten activitats per a dramatitzar textos poètics. Per a aconseguir-ho representarem qualsevol poema narratiu, però sempre realitzant les adaptacions que siguen necessàries. A banda, haurem de treballar els personatges, el decorat i la vestimenta.

Pense que les dues lectures tècniques són bones ferramentes que tots els docents haurien de llegir per a tindre una visió més ampla de com apropar diferents gèneres literaris als més menuts, i, en general, el plaer per la lectura. També seria una bona opció que els pares treballaren amb aquestes llibres per poder anar units mestre i família per crear xiquets creatius, imaginatius i lectors. Encara que no va a ser una tasca fàcil, hem d'intentar-ho per crear una societat que no perga aquestes capacitats tan meravelloses quan arribe a la etapa adulta.

RESSENYA D'UNA LECTURA LLIURE LIJ

La bruixa que es menjava les paraules boniques

Antonio Rodriguez Almodóvar

Dibuixos de Santy Gutiérrez

Edicions Bromera (Cartera de Valors)

Autor: Antonio Rodríguez Almodóvar és escriptor i professor conegut pels seus estudis del folklore de transmissió oral. Guanyador del premi de literatura infantil i juvenil de l’any 2005 per la seua recreació de diversos contes de la tradició indoeuropea, reunits en El bosque de los sueños. Es autor de gèneres molt diversos.

Il·lustrador: Santy Gutiérrez. Es dedica professionalment al dibuix des del 1993 i des d’aleshores fa vinyetes d’humor gràfic per a la premsa gallega i il·lustra per a revistes, editorials publicitat i produccions audiovisuals. Es membre fundador de l’estudi Baobab i president de l’Associació gallega de professionals de la il·lustració (l’AGPI).

Editorial: Bromera (De la col·lecció Cartera de valors).

Tema: El respecte i la convivència, la comunicació amb els altres i el plaer de conviure i compartir jocs i paraules.

Tema transversal que tracta: Respecte i convivència.

Argument: Albert es un xiquet poc parlador i els seus companys de l’escola es burlen d’ell. Un dia conta que la seua gosseta li havia amagat un conte que ell havia de llegir com a deures de classe i els seus companys encara es riuen més. La professora farta de que es claven amb Albert realitza una activitat amb paraules lletges i paraules boniques per a fer reflexionar els alumnes sobre el que poden i no poden dir.

Anàlisi crític de l’obra: L’obra presentada no te una edat definida, però pel seu contingut i la forma en la que està escrita podem pensar que està redactada per a xiquetes i xiquets fins a huit o nou anys. El lèxic de l’obra es molt senzill i no presenta cap complicació a l’hora d’entendre les paraules i el seu argument. En aquesta obra precisarem de mediador però no perquè explique les paraules, que són de fàcil comprensió, sinó que farà falta el mediador per a que l’alumnat vaja seguint la lectura.

Podria utilitzar-se inclús en infantil per a ser llegida per un adult o un company d'un curs superior que sàpiga llegir. Escoltant la narració i veient les il·lustracions també es podria entendre els seu missatge. En segon curs, si els alumnes poden llegir lletra d'impremta, seria adequat per llegir per ells mateixos. En els cursos més alts, es pot fer ús d'aquesta obra aprofitant els valors que representa.

Aquesta obra la podríem tractar fent una tertúlia tots junts a la classe de primer de primària, ja que parlar després de la lectura ajuda a anar un poc més enllà de simplement llegir paraules i ens facilita als mestres la tasca de observar quines paraules, capítols o frases no queden clares o són més difícils. Aquest llibre és de fàcil comprensió ja que el llibre està acompanyat d’unes il·lustracions que faran mes senzilla la continuïtat de la historia als seus lectors.

Els paratextos principals que podem trobar en la lectura son els dibuixos, totes les pàgines estan il·lustrades i ens mostren mitjançant el dibuix el mateix que estem llegint.

La portada en aquest cas no ens ajuda a saber de què va a tractar el llibre perquè apareix un xiquet llegint un conte. Hi ha que destacar també que al final del llibre s’ofereixen dos fragments en els quals s’explica, a mode de reflexió, com conviure i com respectar a les persones del nostre voltant.

El personatge de la narració no té cap evolució.

Aquesta obra la podem utilitzar per fer veure als alumnes que no han de tractar malament a les persones sinó que hi ha que tractar-les com a tu t’agrada que et tracten. També es pot ensenyar als xiquets i xiquetes com es pot sentir una persona quan es burlen d'ella els seus amics.

Proposta d’animació lectora: per a començar la lectura d’aquest conte podem llegir el títol i preguntar als alumnes què els suggereix. Podem també demanar-los que ens descriguen com son les bruixes, els objectes que solen portar i que nombren alguna història que ells i elles coneguen sobre bruixes o altre ésser fantàstic.

Una vegada llegit el títol, també es pot inventar una possible història que, depenent de l'edat dels alumnes, podrien inclús escriure-la, per poder fer comparacions després de la lectura del llibre. Si es fa a nivell oral entre tots poden anar construint un argument aportant idees a partir de la lectura del títol e inclús es poden mostrar algunes il·lustracions. Treballar l'expressió oral és un recurs que és important aprofitar amb la lectura.

La lectura d'aquesta obra ens permet utilitzar els valors de respecte i convivència fent referència a les paraules que utilitzem al comunicar-nos entre nosaltres.

Pensa't bé què vols dir i com ho vols dir,

i no digues allò que tu no voldries sentir.

La reflexió final del llibre també ens ajudarà a parlar d'empatia, per posar-se en el lloc d'altres persones per entendre l'efecte que poden causar les paraules, ja que a voltes els alumnes no són conscients d'això.

RESSENYA RECURS PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

SETMANA TEMÀTICA: ANIMACIÓ LECTORA

Aquesta activitat està pensada per a tots els alumnes de l'escola, adaptant-se a les necessitats i les inquietuds de cada edat i curs. Per tal d'aconseguir que tota la comunitat educativa estiga integrada en la causa i uns aprenguen dels altres.

La planificació d'aquesta setmana constarà d'activitats tant dins de l'escola com fora. Aquestes últimes són les que tenen millor acceptació entre els xiquets, però hem de tindre cura perquè són les que tenen més perill d'anar-se'n de les mans al no estar a l'entorn escolar conegut. Per això hem de plantejar-les bé abans de dur-les a la pràctica.

Seran cinc dies dedicats al foment de la lectura amb l'objectiu de que els alumnes gaudisquen d'aquesta i es desperten les ganes de llegir. Trobarem activitats molt diverses com visitar una editorial, fer teatre, apadrinament lector, contacontes...

VISITA A UNA EDITORIAL

Per a dur a terme de manera correcta aquesta proposta necessitaríem dues sessions, la primera per tal de preparar als xiquets i la segona per fer la visita.

En la primera, els xiquets hauran de descobrir dades sobre les editorials, per exemple on es troben, la quantitat de llibres que produeixen, a quin públic s'adrecen, en quina llengua ho fan, quines són les més famoses, per a que serveix el seu treball, la seua importància... Aquesta informació es debatrà a classe per després comparar-la amb la recollida en la nostra visita guiada.

Es pot començar portant llibres de casa de diferents editorials, inclosa la que hem previst visitar, i a partir d'aquests es plantegen preguntes sobre el procés d'edició d'un llibre creant així un debat entre l'alumnat.

La segona constarà de dues parts, primerament ens ensenyaran la editorial, es a dir, la persona responsable ens explicarà com funciona, per a que serveix, mostres d'alguns llibres... Després d'escoltar les explicacions, es podrà fer un torn de preguntes, per tal d'aclarir els dubtes generats en el debat previ a classe.

Després el contacontes de la editorial ens farà una animació per fer més dinàmica l'experiència. Una altra opció és parlar amb l'il·lustrador de la editorial per a que ens explique el seu treball, ja que als xiquets els agrada molt pintar quan tenen aquestes edats.

Els objectius d'aquesta eixida serien:

- Conèixer el funcionament d'una editorial.

- Conèixer i entendre el procés de fabricació d'un llibre.

- Valorar la importància de totes les persones que intervenen en l'edició d'un llibre, tant si es tracta d'un llibre de text o d'un llibre de lectura.

- Comprendre el valor del la capacitat creadora.

- Trobar relacions entre el text escrit i els paratextos.

- Potenciar el plaer de la lectura a través del contacte directe dels xiquets amb els "constructors" dels llibres.

- Crear el desig de llegir més obres de l'editorial visitada.

APADRINA UN LECTOR

Aquesta activitat consisteix en aconseguir que tot el col·legi es coordine per a la lectura conjunta d'un mateix llibre adaptat per edats. Els més majors ajudaran als menuts a llegir el llibre elegit pels professors, de manera que la lectura serà per parelles, un d'ells més avançat que l'altre per poder ajudar al més endarrerit.

Es programaran les sessions de lectura

Els objectius d'aquesta proposta són:

- Fer una activitat comuna per a tots els estudiants.

- Fomentar l'aprenentatge cooperatiu .

- Afavorir la competència literària dels alumnes.

- Millorar la comprensió lectora.

REPRESENTACIONS TEATRALS

Per cicles, els professors decidiran un clàssic de la literatura universal, espanyola o valenciana adaptat, que els alumnes hauran de treballar a classe per tal de fer una xicoteta representació teatral que mostraran a la resta de companys d'altres cursos.

Per fer aquesta activitat també necessitarem més d'una sessió per treballar el llibre i preparar la representació.

Els objectius que volem aconseguir amb això són:

- Introduir als alumnes al món de la cultura literària.

- Millorar la seua desinhibició.

- Treballar la memorització d'un text i la representació teatral.

- Afavorir la creativitat i la imaginació.

- Afavorir la competència literària.

CORRESPONDÈNCIA AMB UN AUTOR

Per fer aquesta activitat cal pensar en un autor accessible, que no siga per a ell una tasca molt pesada contestar a les cartes dels nostres alumnes. Podem enviar cartes o bé escriure correus electrònics si ens resulta més fàcil i el col·legi disposa d'aula d'informàtica.

Per poder començar, donarem als alumnes alguns exemplars de llibres de l'autor elegit que dipositarem a la biblioteca d'aula. Llegirem alguns fragments, buscarem informació sobre l'autor i després enviarem correus electrònics per preguntar els nostres dubtes (cóm va decidir que volia ser escriptor, què és allò que més li agrada del seu treball...). Aquesta activitat podrà concloure amb la visita de l'escriptor si aquest tinguera disponibilitat.

Els objectius d'aquesta proposta són:

- Conèixer a un escriptor o escriptora i interessar-se per la seua personalitat.

- Crear el desig de llegir obres d'aquest autor.

- Potenciar el plaer de la lectura.

- Reconèixer la importància de la persona que escriu.

- Saber com és la vida d'un escriptor.

- Millorar la nostra competència literària.

- Aprendre a escriure de manera correcta una carta o correu electrònic.

RESSENYA LECTURA TÈCNICA I

El llibre elegit per a aquesta tertúlia es Gramática de la Fantasía de Gianni Rodari. L’exemplar que hem emprat és de la primera edició, editat per Editorial Argos Vegara, S. A. en novembre de 1973.

L’autor d’aquesta lectura era un mestre, periodista i divulgador de la nova pedagogia en Itàlia. Començà a escriure llibres per a xiquets en 1950, des d’aquest moment va publicar més de vint llibres en els que combina d’una forma excel·lent humor i imaginació amb una visió irònica del món en forma de jocs senzills que poden entendre els nens. Les seues publicacions han estat traduïdes a diversos idiomes i han estat font d’inspiració de mestres i alumnes. En 1970 va rebre el més importat dels premis de literatura infantil, el premi Hans Christian Andersen pel conjunt de la seua obra.

En Gramática de la Fantasía Rodari tracta d’explicar alguns mètodes per a ajudar tant a xiquets com a majors a contar i crear històries. Per a aconseguir-ho, l’autor creu que és essencial tindre una base de creativitat i imaginació des de la infància, però per a que això siga possible hem d’exercitar i treballar aquestes capacitat com cal. “L’ús total de les paraules per a tots em pareix un bon lema, de bell so democràtic. No per a que tots siguen artistes, sinó per a que ningú siga esclau”, aquestes són paraules textuals de l’autor en les que es reflecteix a la perfecció què pensa sobre el llenguatge.

Les idees pedagògiques principals que segueix són les següents: defèn als xiquets com creadors actius amb capacitat de transformar el món que els adults els han volgut imposar, demostra als xiqueta les formes d’inventar-se el món, de canviar allò que no està bé, creu en la capacitat transformadora del llenguatge, confia en el joc com possibilitat d’alliberació, fomenta una escola alegre...

El llibre consta de 45 capítols on mescla les seues experiències treballant amb tècniques i possibles ajudes a persones que treballen amb xiquets amb els seus propis recursos per a potenciar la imaginació i la creativitat. Va orientant tant als docents com a les famílies, ja que hi ha alguns trossos que parlen objectes de casa, especialment el menjar. A grans trets, el podem dividir en dues parts, en la primera trobem mètodes per a estimular la creativitat i en la segona una crítica al sistema educatiu.

Abans de la primera part, hi ha uns capítols preliminars on tracta de posar en situació al lector explicant la seua vida i experiència.

El mètode principal de estimulació es el binomi fantàstic que consisteix en enfrontar dues paraules estranyes entre sí. Aquestes dues paraules no han de ser molt llunyanes i es requereix de fantasia per a crear el binomi. Per a utilitzar aquesta tècnica dins de l’aula, cada alumne escriu una paraula a l’atzar, es posen en comú per a tota la classe i es comença a treballar en idees que derivaran en històries.

A partir d’aquest sorgeixen sis mètodes més com són:

La hipòtesis fantàstica, que consisteix en crear un binomi fantàstic però amb un verb i un substantiu. L’objectiu d’aquesta unió serà crear la següent pregunta: “Què passaria si (verb) (substantiu)?”.

El prefixe arbitrari que consisteix en crear un binomi amb una paraula i un prefixe, amb aquesta fusió podem crear objectes, personatges o accions. Hem de seguir dos passos per poder fer-ho a classe, el primer és escriure dues columnes paral·leles (una amb prefixes i altra amb paraules) i el segon és combinar-les entre elles.

L’error creatiu és aprofitar l’error per a crear noves idees i buscar binomis fantàstics. L’exemple que trobem en el llibre es escriure Manzania en lloc de Tanzania, el binomi que creem es “manzana - país”.

L’element estrany és fer una llista on haurà paraules que puguen agrupar-se i altres que no, el binomi es formarà amb la nova paraula i la que es quede desparellada, i a partir d’aquestes unions crearem històries. L’exemple proposat per Rodari és amb una llista on apareixen les següents paraules: “niña, bosque, flores, lobo, abuela, helicóptero”. Fixant-nos, podem observar que les cinc primeres paraules poden relacionar-se entre elles per mitjà del conte de la caputxeta vermella, així el binomi resultat dels sis elements serà “caperucita roja – helicóptero” i haurem de crear una nova història on apareguen les paraules.

El conte en clau obligatòria és a partir d’un binomi format per conceptes i no per paraules. Per exemple podem crear una història combinant “la Roma de 1973” i “el flautista d’Hamelí”.

La creació de personatges tracta de a partir d’un binomi fantàstic crear un personatge que serà el protagonista de la nostra història. Per exemple, si creem el binomi “home - paper”, la nostra història girarà al voltant d’un home que té por al foc, a l’aigua o al vent.

A partir d’aquestes tècniques es creen activitats com:

Joc de conta contes, on els xiquets pugen a la tarima i conten històries inventades als seus companys. La mestra la transcriu i després l’alumne la presenta en un dibuix.

Altra activitat és que un alumne comença una història i els seus companys han d’acabar-la. O fer falses endevinalles, que són aquelles que la resposta es troba dins d’aquesta. Per exemple una molt famosa en castellà és “Este banco está ocupado por un padre y por un hijo. El padre se llama Juan y el hijo ya te lo he dicho”, si ens fixem en el principi ens diu el nom d’Esteban.

Ensenyar els contes clàssics a partir de jocs fantàstics. Per exemple transformar-los i en vegada de la caputxeta roja, que siga caputxeta vermella, o escriure-la al revés com si el personatge bo fora el llop i la roina la caputxeta. Altra opció és fer una amanida de contes, on mesclem molts contes populars i fem una barreja. També podem apropar els clàssics, fent un esquema amb els noms dels principals personatges i anar canviant-los fins que la història es transforme més propera, per exemple en vegada de la caputxeta vermella, una xiqueta del meu barri. I a partir de canviar els personatges intentem crear una nova història.

Recordem títols de periòdics i els barregem per obtindre notícies absurds o divertits, i a partir d’ací ens imaginem què ha pogut ocórrer per a que un dia aparega aquest titular en un diari o en els informatius de la televisió.

Fer cartes amb dibuixos de diferents històries. Un alumne ha d’agafar una carta i començar una nova història a partir del que represente el dibuix que ha agafat.


Una vegada llegit Gramática de la Fantasía m'ha servit per a reflexionar sobre la creativitat i la seua importància tant en la etapa infantil com en la adulta. Pense que també és degut a la forma que té Rodari d'escriure i com ha clarificat tots els conceptes per a que el llibre siguera de fàcil comprensió. A més les tècniques que proposa podem aplicar-les perfectament en una classe de primària, es a dir, que proposa un objectiu realista i que es pot aconseguir.

RESSENYA D'UNA TERTÚLIA LIJ

L’ull de la mòmia és un llibre de Jesús Cortés amb il·lustracions de Francesc Santana. L’exemplar llegit a classe es la 16a edició de l’editorial Bromera en Alzira a gener del 2000.

L’autor és a l’actualitat un dels escriptors de narrativa juvenil més destacats del panorama literari de la nostra llengua. Escriu relats d’aventura i misteri però amb un cert sentit d’humor. De fet, l’obra que hem elegit per fer aquesta ressenya és una història d’aventures on els lectors i lectores inicien un viatge, ja que els elements principals són el suspens, la intriga i el misteri. Va quedar finalista del Premi de Narrativa Juvenil Vila de l’Eliana l’any 1992 amb Plom, més que plom!, al llarg de la seua vida publicà més obres però va obtindre premis amb L’ull de la mòmia que va guanyar el Premi Vicent Silvestre de Narrativa Infantil en 1992 i amb Roses Negres a Kosovo que va obtindre el Premi de Narrativa Juvenil Bancaixa en 1997.

En quant a l’il·lustrador és llicenciar en Belles Arts, ha realitzat viatges per Europa i ha exposat de forma internacional la seua obra. Ha treballar en diverses editorial i periòdics, ja que els seus dibuixos reflecteixen unes característiques molt personals en les que destaquen el detallisme realista i el tractament humorístic.

En primer lloc, farem un breu resum de l’argument de L’ull de la mòmia per tal de posar-nos en situació.

Max, Diana i Manuel són un grup d’amics adolescents que es queden a càrrec del Professor Esteve (avi de Manel). L’avi és un egiptòleg jubilat amant de la ciència i l’estudi de les antiguitats de l’Egipte faraònic.

Un dia el Professor Esteve els diu que han d’anar precís al museu de la ciutat perquè volen robar una mòmia. Una vegada allí, Max no pot reprimir les ganes de tocar la mòmia del faraó i una antiga maledicció reapareix, les ungles comencen a tornar-se-li negres. Quan l’avi descobreix la manera de desfer el malefici, han d’investigar el robatori de la mòmia i això provoca que s’emboliquen en la persecució d’uns sicaris molt perillosos que trafiquen amb antiguitats egípcies. S’endinsen en una arriscada aventura que els porta a recórrer el món en una avioneta pilotada per un pirata, antic company d’aventures del professor. Una vegada arriben a Egipte han d’arribar a la mòmia i trencar-li l’ull de cristall per salvar a Max, a més de lluitar contra els sicaris.

Finalment, amb astúcia i col·laboració superen tots els obstacles i poden tornar a casa amb els objectius complits i orgullosos pel seu treball.

Aquesta història ens proposa l’oportunitat d’embarcar-nos en una aventura única on recorrerem el món per desfer un malefici amb el dubte de si arribarem o no a temps. Aquest és el motor del relat, es la clau per a mantenir el suspens, la intriga i el misteri que envolta als protagonistes.

Els personatges van madurant al llarg de la història, perden les seues pors i es fan més valents. Són capaços de superar els entrebancs que van apareguent durant el seu viatge per a convertir-se en uns vertaders herois. Per a aconseguir el seu objectiu principal és mot important i necessari el treball en equip, ja que els uns sense els altres no ho hagueren resolt.

Els temes principals que es tracten són:

- El valor de l’amistat i el treball en equip per superar els problemes.

- Igualtat de sexes (ja que la heroïna per excel·lència de la història es Diana).

- Recuperació de la figura de l’avi com una persona sabia i plena d’experiència.

- La importància de l’esforç en la consecució de la millora personal, superació de pors i immadureses i assoliment de models de conducta propis.

El llibre elegit una edat recomanable per a treballar-lo seria a partir de dotze anys, ja que el grossor comença a ser considerable i és possible que s’angoixen si són menuts encara. Una altra raó per a posicionar-lo en aquesta edat és la adequació dels temes tractats, ja que durant aquesta edat estan entrant en l’adolescència i per a ells és molt important sentir-se part d’un grup.

Pel que fa als paratextos, al llibre podem trobar algunes il·lustracions que ajuden al lector a imaginar-se la trama i visualitzar de manera més clara els personatges. Els capítols estan clarament diferenciats i la lletra té una mida adequada per a que la lectura no siga pesada.

El llibre necessita d’un mediador, ja que de vegades el lèxic emprat pot ser una mica avançat o utilitza expressions poc usuals. Per resoldre aquests problemes una bona idea és que els alumnes agafen un diccionari durant la seua lectura i escriguen en una llibeta mena de “diccionari propi” totes les paraules que no sàpiguen que volen dir i al costat la seua definició per enriquir la seua parla i el seu vocabulari. Al mateix temps, amb la lectura de L’ull de la mòmia millorem la nostra competència lectora, la fluïdesa i el ritme lector, ja que al tindre un nivell un poc superior ens esforcem més i adquirim més coneixements.

Pense que és un llibre que pot agradar molt a l’alumnat ja que la trama és molt entretinguda i aconsegueix que estigues espectant durant tota la història perquè mai saps que és el següent que va a passar. Una història d’aventures sempre sol agradar entre els menuts, però en aquesta molts es poden sentir identificats en qualsevol dels personatges protagonistes. Allò que més m’ha agradat és que finalment, la més valenta i la que aconsegueix salvar-los és Diana. No es presenta a la xiqueta com una persona dèbil i poregosa com estem acostumats, es mostra com una autèntica heroïna. A més és un llibre que podríem tractar en diverses assignatures, des de valors fins a geografia.

RESSENYA SOBRE L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

En aquesta ressenya sobre l'educació literària tractarem la competència literària i les seues característiques més importants, sobretot, les aportacions que hi ferem en la tertúlia a classe. En primer lloc, parlarem de la seua definició com a la capacitat específica que adquireixen les persones al llarg del seu desenvolupament cultural i que possibilita la producció i comprensió d'estructures poètiques (Colomer, 1995). Aquesta adquisició és possible gràcies al paper literari que té l'escola, on l'alumnat pot adintrar-se en el món de la lectura pas per pas, fins completar la seua automatització.

El millor exemple per a que els alumnes augmenten la seua competència literària és la literatura infantil i juvenil, una literatura que posseeix uns trets que atrauen als més menuts al fet literari i que pot fer que milloren els seus aspectes expressius i comunicatius (Mendoza, 2010). Tanmateix, és també important que aquest tipus de literatura està adpatada a la edat dels xiquets que la lligen per a facilitar la seua comprensió. Així, és com podran analitzar el missatge que s'hi vol transmetre i fer-los reflexionar sobre certs aspectes de la vida.

No obstant, per a que els alumnes tinguen una competència literària han de tindre prèviament uns coneixements i un vocabulari assolits, per a poder fer inferències i elaborar una opinió crítica. Aleshores, podran també compartir amb la resta de companyers els diferents punt de vista que poden tindre. Encara que la figura del docent és clau en aquest procés.

El mestre és l'encarregat de presentar i acompanyar als alumnes en aquest llarg procés de adquisicó de la competència literària. La seua tasca principal serà incitar a l'alumne a què agafe un llibre i comence a llegir-lo sense perdre l'interés en ell. A més, haurà de donar explicacions per a que puguen comprendre aquelles expressions o coneixements més complexos. 

D'aquesta manera, trobem diferents opinions sobre les maneres o formes de promoure la competència literària. Hi ha persones que pensen que també es millora aquesta capacitat amb l'expressió escrita i oral, no solament amb la lectura. Escriure consisteix en generar una sèrie d'idees coherents i redactar-les de forma cohesionada en un text, amb l'objectiu de transmetre. No obstant, amb l'expressió comunicativa l'alumnat s'elabora un discurs mental per a poder argumenat i debatre amb els companys.

Entre els beneficis de tindre una competència literària estan el poder decodificar els missatges literaris que es troben en els anuncis publicitaris o el de poder tindre un bagatge cultural com a recurrència davant de qualsevol problema. Tot i això, són molts més els beneficis que s'hi presenten encara que cada alumne els assimila d'una manera diferent, ja que cada persona té uns criteris i gustos diferents als atres i, com a conseqüència, una forma diferent d'adquirir coneixements. 

RESSENYA LECTURA TÈCNICA II

En aquesta entrada farem una ressenya de dos lectures tècniques sobre l’educació literària. La primera es titula Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors (2a Edició); i la segona, Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia (1a Edició). Pel que fa a la primera, el seu autor és J.C. Girbés, un llicenciat en periodisme que ha centrat la seua trajectòria professional en el camp de l’edició. A més, ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i dirigeix la revista de lletres L’illa.

Respecte a la segona lectura en qüestió, la seua autora és Anna Ballester, una professora de Secundària i contacontes. Especialista en literatura infantil i juvenil, ha impartit nombrosos cursos de formació del professorat sobre animació a la lectura, dinamització de biblioteques i dramatització. Ambdós comparteixen la mateixa editorial: Bromera; i el mateix estil de portada, amb dibuixos de persones i llibres en tonalitats rogenques i blavoses. Malauradament, cap dels dos ha sigut guardonat amb una menció o premi literari, tot i que la seua utilitat és realment immillorable.

Com bé ens diu en el títol, Llegir per a créixer és una guia pràctica per a fer fills (o alumnes) lectors. Girbés ens informa de la importància de la lectura, en una primera part, perquè de vegades el fet literari no és solament didàctic, sinó que també pot ser entretingut. Encara que l’àmbit familiar és clau a l’hora de crear un hàbit amb la lectura. En el llibre ens aconsella a què els menuts estiguen envoltats d’un ambient literari i educatiu, amb una biblioteca a casa o prop de casa per a que puguen llegir qualsevol tipus de llibre. També que s’adonen que els pares, que són els seus models a seguir, lligen a casa qualsevol tipus de lectura (el periòdic, una novel·la, una enciclopèdia...).

No obstant, el problema que ens trobem al llibre és que molts pares creuen que les lectures són una pèrdua de temps i, sobretot, de diners. El que no saben és que existeixen llibreries que venen llibres a un preu molt econòmic o de segona mà. A més, sempre podran recurrir a la biblioteca local que dóna un servei de préstec a tothom i posseeix una gran varietat de documents literaris, no solament llibres, sinó també pel·lícules o documentals que poden ser interessants. I el més important: en valencià. En l’actualitat, i cada vegada més, trobem autors que escriuen llibres en valencià o una gran varietat de llibres que han sigut traduïts a la nostra llengua.

En la segona part de la lectura, l’autor tracta d’explicar-nos com contagiar als més menuts el gust pels llibres perquè una persona no naix sent lectora, cal fer-la lectora al llarg del seu desenvolupament. Per això, cal que la família s’implique íntegrament en aquest procés, com ja hem comentat anteriorment, regalant llibres en les dates assenyalades, comentar-los amb ells, llegir-los amb ells, etc. No obstant, Girbés també adverteix del que no hem de fer per a que els nostres menuts odien o abandonen la literatura, com recordar-los que tenen que llegir, obligar-los a que lligen i imposar-los una lectura. 

Tots aquells consells serveixen de forma positiva per als alumnes, perquè tots els que adquireixen l'hàbit de la lectura mostren una sèrie de beneficis a l'hora de l'aprenentatge. Aquests poseeixen una gran facilitat de memòria i de comprensió de coneixements, així com una capacitat de retindre i concentrar-se en les explicacions dels mestres.

I en la tercera i quarta part, l’autor ens deixa total llibertat per a escollir el llibre adequat per a nosaltres o els nostres fills o alumnes. I, a més, com començar-lo per a motivar-los a que seguisquen amb la lectura. Aquesta característica és essencial per a que els menuts mostren un interès en allò literari. Per això, cal que els pares i docents sàpiguen com presentar-los el seu paratext per a que tinguen eixa curiositat en el fet literari. D’aquesta manera, els docents poden realitzar diferents propostes didàctiques per tal d’aprofundir en la matèria, com per exemple, descriure als personatges principals amb una didàctica divertida i entretinguda, utilitzant el joc de ¿Quién es quién?.

Seguint amb l’anàlisi de les lectures tècniques, és el torn de Poemania. Aquesta guia la podem dividir en 5 parts. Una primera part on l’autora descriu les claus màgiques per a promoure la poesia entre l’alumnat, ja que aquest gènere literari és un dels més expressius i creatius però que està poc present en la formació literària infantil i juvenil. Per aquest motiu, l’alumnat deuria de estar en permanent contacte amb la poesia, doncs aquesta posseeix una musicalitat i un ritme que acompanyen als infants des de ben menuts. Aquests canten, reciten, realitzen embarbussaments, però quan passen a la joventut abandonen ràpidament aquest gènere.

D’aquesta manera, la millor forma de donar a conèixer aquests trets és mitjançant l’oralitat que els docents i les famílies deurien de transmetre dia a dia als menuts. Per això, Ballester ens ensenya diferents activitats que poden fer a classe en les quatre parts següents. En la segona part, ens presenta activitats per a utilitzar la poesia. Unes de les que més destaquen són les Salutacions Poètiques. Aquesta didàctica consisteix en què els alumnes agafen versos o estrofes d’algun poema, segons el cicle o curs en què es troben, i els reciten a primera hora als seus companys per a començar el dia amb bon peu. Així, aconseguirem familiaritzar a l’alumnat amb els textos poètics, i poden anotar el títol i l’autor del poema en una fitxa per a després consultar-los en cas de dubte.

En la segona part, Ballester ens proposa activitats per a facilitar la memorització de textos poètics. Una de les que més hem crida l’atenció és la de Versos Successius. Aquesta consisteix en repartir entre l’alumnat diversos versos d’un mateix poema, sempre tenint en compte l’edat dels alumnes per a no augmentar molt la dificultat; aleshores, el mestre llegirà primerament el poema sencer i repartirà una part del mateix entre tots els alumnes, que posteriorment, deuran de memoritzar i recitar en veu alta. Així, veurem la seua capacitat d’expressió oral davant de la classe.

A continuació, en la tercera part, trobem activitats per a crear i escriure poemes. La que més m’ha agradat és la Traca de Rimes, on els alumnes deuen de buscar paraules en grup que rimen amb una que el mestre els proposarà. En cas de que no troben cap, poden consultar amb l’equip del costat per veure si tenen cap ocurrència. Finalment, hauran de escriure-les en unes cartolines per a crear com si fóra una traca.

I, per a acabar, en la quarta part, hi ha activitats per dramatitzar amb la poesia, ja que la dramatització està molt relacionada amb la capacitat creativa i de comunicació. Per a la realització d’aquesta, agafarem un poema narratiu per a representar-lo davant d’un públic. Com ja hem dit abans, adaptant sempre que siga necessari la complexitat del text poètic. No obstant, l’alumnat rebrà aleatòriament o a través d’una prova didàctic el personatge que ha de representar en la història. També faran el decorat i la vestimenta.

A mode de conclusió, aquesta ressenya sobre dos lectures tècniques m’ha servit de molt per a poder incrementar el meu bagatge cultural i la meua formació literària perquè he pogut observar als dos llibres que hi ha infinites formes i maneres de crear alumnes o fills lectors, que els agrade la literatura sense imposar-la i que siguen lliures en elegir la lectura que més els cride l’atenció. Encara que és una tasca complicada perquè ens trobem molts obstacles en el camí, com famílies que no lluiten per l’ensenyament dels seus fills i simplement l’abandona, o prioritzen altres aspectes que no són positius.

RESSENYA RECURS PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

L'activitat pensada com a proposta per a l'animació lectora fora del centre es titula "Anem a la llibreria".Aquesta consiteix en anar a una llibreria prop de l’escola on ens trobem. Primer que tot, hem de buscar-ne una amb una oferta de llibre suficients per a lectors d'edats del grup que triem. Podríem dur a terme aquesta eixida amb qualsevol curs, des d'infantil fins a primària, adaptant-la sempre a les diferents necessitats dels nostres alumnes. I creant una planificació de la ruta que cal seguir per a protegir a l’alumnat de qualsevol perill o accident a l’exterior del centre. Per això, és necessari organitzar i programar la visita amb antelació, cal concretar un dia amb el propietari en el que no hi haja molt de públic per a que el desenvolupament de l'activitat siga el més còmode possible. També és menester explicar a l'encarregat de la llibreria els nostres objectius i demanar la seua col·laboració. 

Tot seguit haurem de fer una activitat inicial de motivació amb la classe per tal de despertar el seu interès. Podem parlar de llibreries famoses, de com pensen que funciona, com és, com seria la seua llibreria ideal, si els agradaria treballar rodejats de llibres, etc.Una vegada ja està tot planificat, eixiriem cap a la llibreria, el propietari ens rebrà i ens la ensenyarà i comentarà les característiques principals mentre fem un passeig per tal d'observar i comprovar les seues explicacions. Una vegada acabada la ruta, els alumnes tindran un torn de preguntes. Deixarem als xiquets que s'expressen i siguen curiosos, intentarem intervindre el mínim possible. A més, acordarem amb el propietari la possibilitat de què els alumnes puguen fullejar alguns llibres. Encara que prèviament, caldrà avisar als alumnes de què deuran de tindre cura amb tot el material. 

Finalment, els xiquets hauran de fer una llista amb els títols dels llibres que més els criden l'atenció i voldrien tindre a la biblioteca d'aula. No pel fet de que la portada siga cridanera i bonica, sinó que deuran llegir l'argument del llibre i demanar opinió al propietari de la llibreria. Després, a classe farem una exposició i una posada en comú per veure quins són els llibres més votats per a comprar-ne els que el centre ens indique.

Els objectius que perseguim en aquesta activitat són:

- Localitzar les llibreries més properes al centre.

- Convertir en hàbits la compra de llibres i seleccionar lectures a partir de la decisió personal.

- Comprendre la distribució de l'espai dins d'una llibreria, la col·locació dels llibres a les prestatgeries, la decoració dels aparadors... 

- Valorar el paper de les llibreries i de les persones que treballen en la difusió de l'hàbit de la lectura i de la cultura en general.

- Comptar amb l'assessorament i l'ajuda dels treballadors.

- Conèixer un poc més l’oferta literària en la nostra llengua.

- Participar en l'elecció conjunta de les noves adquisicions de llibres que formaran part de la nostra biblioteca d'aula.

- Confiar en el criteri de selecció de companys i companyes per triar els llibres

- Intercanviar informació per a seleccionar llibres

- Habituar als alumnes a manifestar les seues opinions 

- Facilitar l'acostament als llibres

- Afavorir el desig per la lectura 

Aquesta activitat és interessant ja que a tots els pobles o ciutats podem trobar llibreries, un servei que tothom pot gaudir i que els més menuts, i sobretot, les famílies deuen conéixer perquè allí poden trobar llibres i documents que els serviran per a enriquir-se culturalment. Tanmateix, servirà per a que l'alumnat comence a tindre un pensament crític i un sentit de valoració a l'hora de l'elecció d'una lectura. Per aquest motiu, es realitza una posada en comú, per a que els alumnes milloren la seua expressió comunicativa i la seua capacitat d'argumentació, 

RESSENYA LECTURA LLIURE LIJ

Títol del llibre: La sopera i el cullerot 

Col·lecció: El Micalet Galàctic , núm. 98 (Editorial Bromera)

L’autor és l’alemany Michael Ende (1929-1995) que va treballar com a actor, crític i guionista de teatre, però és més conegut per les obres infantils i juvenils que va escriure al llarg de la seua vida. De les seues obres a destacar ens quedarem amb La història interminable i Momo. La seua obra es caracteritzada per tractar temes d’interès universal, com el pas del temps, l’amistat, la guerra o la comunicació, utilitzant el recurs de la fantasia en aquestes obres.

Els seus il·lustradors són Quique Soler i Rosa Ana Crespo Formen, parella il·lustrant llibres de de 1983. Ambdós són de la població d’Alcoi i es conegueren a l’escola d’Arts i Oficis de la mateixa ciutat. A més de dedicar-se al disseny gràfic, han il·lustrat alguns llibres. 

El llibre tracta de dos regnes que estaven separats per una muntanya i que cap dels dos coneixia l'existència de l'altre per por a creuar aquesta muntanya. Tot va canviar quan els reis d'ambdós regnes varen tindre un fill i una filla respectivament. Al príncep li posaren Tafilet i a la princesa Pralín. Aleshores,  com que cap dels dos regnes va convidar a la Fada Serpentina al bateig dels nounats, aquesta es va enfadar i els va regalar una sopera i un cullerot màgics, ja que per separat no tenien cap utilitats, però quan es juntaven podien fer la millor sopa de tots els regnes. 

Tanmateix, cap dels dos regnes va voler donar l'utensili a l'altre, i aquest fet va crear una gran guerra que va tindre com a conseqüència la destrucció dels dos palaus. Fins que gràcies al sentit comú del príncep i la princesa salvaren els utensilis i finalitzaren el conflicten. Temps després, s'uneixen en matrimoni. 

D'altra banda, cal remarcar que la lectura presentada està escrita per a alumnes de sis anys o més majors. Els temes principals que es tracten en el llibre són: la resolució de conflictes; el tema de l’amor, l’amistat i coneixement de diferents poblacions i la importància de raonar i saber escoltar una persona abans d’actuar.

En la lectura d’aquest llibre podem ensenyar als nostres alumnes a tractar diferents valors morals que els serviran per a ser unes persones crítiques i autònomes. Un clar exemple podria ser el reconeixement dels errors propis com a primer pas per solucionar els problemes que poden sorgir al nostre entorn; o també podrem valorar el tema de la pau en contraposició de la guerra. Especialment, aquest és un dels temes tabú que es troben a l’educació i que podem ensenyar als alumnes que la guerra no porta res positiu, que amb la guerra l’únic que s’aconsegueix és la pobresa i la pèrdua de persones les quals estimem. 

Podrem educar també conscienciant als alumnes de què les diferències entre els pobles no són tan grans com moltes vegades ens planteja la societat, ja que molts compartim costums i tradicions que ens fan viure de forma similar. També podrem fer vore als alumnes que no tots els punts de vista són iguals i que tots podrem tindre un punt de vista diferent al nostre. D’aquesta manera, tractarem de fer entendre a l’alumnat que es poden trobar a persones en la nostra societat que pensen diferent a ells i que hi ha que respectar-les igualment. 

Per últim destacarem els paratextos del conte, aquests ajudaran als xiquets i xiquetes a seguir la història argumental d’una forma més fàcil. En aquest llibre destacarem la figura de les il·lustracions, ja que els dibuixos del conte ens transmeten la història de una forma visual per a que, en cas de que els xiquets i xiquetes no sàpiguen llegir, puguen comprendre la historia més fàcilment. Aquest motiu fa que el llibre estiga destinat a alumnes de 6 anys, que estan començant a adquirir el procés de lectura. 

Una de les activitats que despertarà interès en els alumnes consisteix en presentar els llibres com un regal sorpresa. Els llibres s’embolicaran en un paquet el qual cridarà l’atenció dels alumnes. Després es demanarà a una persona externa a la classe que porte el paquet en un moment imprevist de la classe per a que els agafe per sorpresa. A continuació, els alumnes agafaran una nota que hi haurà en el paquet amb una descripció del personatge principal i provaran a endevinar com serà aquest, la resta de personatges, la trama de la història, etc.

PROPOSTA DIDÀCTICA (Rondalles)

1. DESCRIPCIÓ

En el present document tractarem d’explicar els refranys i les frases fetes més populars de la llengua valenciana, mitjançant una rondalla que prèviament hem exposat a la classe.

El motiu pel qual hem elegit una rondalla valenciana com a base de la unitat didàctica és perquè considerem que aquest tipus de narració mostra perfectament els costums i les tradicions valencianes del temps anterior, i per tant, és un bon camí per a transmetre als més menuts la nostra cultura valenciana.

A més, les rondalles milloren la competència literària de l’alumnat, ja que la fluïdesa lectora augmentarà, així com el ritme i l’entonació al llegir qualsevol tipus de text. Altra de les coses que ens ofereixen les rondalles és l’enriquiment del lèxic utilitzant frases fetes, refranys i paraules poc usuals al valencià que s’ensenya a les aules.

2. OBJECTIUS

→ Conèixer el valor cultural de les rondalles

→ Millorar la competència literària i la comprensió lectora

→ Enriquir el lèxic i l’expressió oral i escrita

→ Potenciar la creativitat i la imaginació

→ Afavorir les relacions interpersonals entre els membres de la classe

→ Cooperar amb un equip

→ Saber el significat i la importància dels refranys populars

→ Fomentar en l’alumnat interès per la lectura

→ Promoure una actitud crítica i reflexiva front un text

3. CONTINGUTS

Els continguts principals dels que es composa la nostra unitat didàctica són els següents:

→ Rondalla valenciana

→ Refranys populars i frases fetes:

• “De metge, foll i poeta, tots tenim una miqueta”
• “Els diners i els collons per a les ocasions”
• “Hi ha més dies que llonganisses, i més setmanes que botifarres”
• “No deixes les sendes velles per les novelles”
• “Qui no té faena, Déu li’n dóna”
• “Sempre plou quan no hi ha escola”
• “Qui no vulga pols, que no vaja a l’era”
• “Qui no guarda quan té, no menja quan vol”
• “Tot forat té el seu pedaç”
• “Tenir les orelles a cal ferrer”
• “Qui amb xiquets es gita, pixat s’alça”
• “Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal”
• "No trobar aigua en la mar"
• "Qui oli mesura, els dits s'unta"
• "No saber a quina porta tocar"
• "Eixir amb un ciri trencat"
• "Ser figues d'un altre paner"
• "De pa sucat amb oli"
• "Com bufar i fer ampolles"
• "Tot allò que te punta es penja a la solapa de la jaqueta"
• "Tocar la pera"
• "Tot allò que te cua s’agafa i es penja al coll"
• "Tot allò que te boca es lliga amb un cordell"

Per a que els alumnes interioritzen les bases d’aquests ítems utilitzarem activitats dinàmiques i molt visuals que capten la seua atenció. A més, farem una classe teòrica per tal d’aprofundir en els aspectes gramaticals.

4. ACTIVITATS

Com hem avançat en el punt anterior, les activitats que utilitzarem seran majoritàriament enfocades a atraure als alumnes al món lector d’una forma divertida i de vegades, lligada al joc.

Les activitats que proposem per a aquesta unitat didàctica estan pensades per realitzar-se abans, durant i després de la lectura.

→ Explicació sobre l’origen les rondalles, la seua importància a la nostra cultura, les característiques d’aquest tipus de narració i els autors més importants

→ Representació de la rondalla per seccions

→ Creació d’una nova historia a partir de la llegida a classe

→ Exercici d’empatia: hem de posar-se en la pell de qualsevol dels personatges i pensar una solució alternativa a la donada en la rondalla real

→ Completar espais amb el refrany o la frase feta adequada

→ Fer parelles entre tota la classe amb 3 paperets diferents on un posa el principi d’un refrany, un altre el final i un altre el significat. L’exercici consistirà en trobar a les altres dues persones que completaran el refrany o la frase feta

→ Ruleta de la fortuna: en la pissarra ficarem panells amb les lletres de refranys i frases fetes que els alumnes hauran d’averiguar mitjançant la compra de consonats o vocals

→ Lapbook: farem un recull de tots els continguts apresos en aquesta guia didàctica

5. RECURSOS MATERIALS

Per a dur a terme aquesta proposta didàctica necessitarem un llibre de rondalles valencianes adaptades a l’educació primària, un recull on s’explicaran les característiques principals de les rondalles, així com la seua història prèviament preparat pel mestre, cartolines per fer el lapbook i el tauler per fer la ruleta de la suerte.

6. ORGANITZACIÓ ESPAI-TEMPS

Distribuirem la unitat didàctica en quatre sessions que dividirem en:

A. Sessió introductòria

En aquesta sessió intentarem apropar als més menuts al món de les rondalles i de la cultura i tradició valenciana.

Començarem amb una rondalla curta que desperte el interès dels xiquets per a seguidament intentar esbrinar quines són les característiques principals que marquen aquest tipus de narrativa.

Una vegada descobertes, tractarem la història de les rondalles un poc resumida per a que tinguen unes nocions bàsiques de la cultura. A més parlarem dels autors més destacats (Enric Valor) així com de les anònimes que han passat de generació en generació per la via oral.

Per finalitzar aquesta primera sessió llegirem "Godoiet" que és la rondalla que utilitzarem com a base de la nostra proposta didàctica.

B. Sessió de preparació a la lectura

Per iniciar aquesta sessió farem un joc d'equips. Cada alumne rebrà un paper on haurà escrit el principi, el final o el significat d'un refrany o una frase feta. El que es manarà és que caminant per tota l'aula troben els altres dos companys que fan falta per completar els refrany amb els tres papers corresponents.

D'aquesta manera els endinsem al nou vocabulari al que ens van a enfrontar en aquesta lectura d'una forma més dinàmica.

Una vegada llegides i explicades totes les respostes, llegirem la rondalla d'una forma pausada, fent molt d'èmfasi en les noves paraules que apareixen.

Primerament el professor la llegirà fent una mica de teatre per fer més amena la lectura i, tot seguit, seran els alumnes els que llegiran en veu alta per trossos.

C. Sessió de lectura

Tornarem a fer una altra llegida de la nostra rondalla per a poder fer a continuació una representació teatral d'aquesta.

Una vegada els alumnes han vist l'essència de cada personatge i s'han posat en la seua pell, demanarem una descripció psicològica d'aquests. A més, hauran de pensar com reaccionarien ells per poder solucionar el problema si foren algun dels protagonistes de la nostra història.

Finalment, per acabar aquesta sessió, proposarem als xiquets crear una altra història a partir de la llegida a classe per tal de potenciar la seua imaginació i creativitat. Una vegada acabades totes, les llegirem a classe.

D. Sessió gramatical i pràctica

En aquesta sessió treballarem, com el seu propi nom indica, d'una forma més profunda els aspectes més teòrics i gramaticals de les rondalles.

Com que una de les parts més importants d'aquestes són els refranys i les frases fetes, intentarem aprofundir en el tema.

Per fer-ho realitzarem tres exercicis diferents com son:

• Completar buits: els alumnes tindran diversos refranys amb parts incompletes i hauran de completar-les
• Ruleta de la suerte: per equips, els xiquets hauran de comprar lletres i vocals per torns per intentar desxifrar el panel que penjarem a la pissarra.
• Amb tots els refranys i frases fetes construirem un lapbook, que consisteix en fer un desplegable amb totes les definicions i frases.

Amb totes aquestes activitats volem aconseguir que vertaderament aprenguen i interioritzen aquestes frases tan característiques de la parla valenciana per tal d'enriquir el seu vocabulari.

7. AVALUACIÓ

Pel que fa a l’avaluació del coneixements, utilitzarem els següents criteris per comprovar tot allò aprés per l’alumnat:

→ Els alumnes indentifiquen les característiques principals d’aquest tipus de narració al llegir una rondalla

→ Els alumnes han interioritzat les diferentes frases fetes i refranys treballades i les utilitzen en la seua parla

→ Els alumnes són capaços de reconèixer els significats de diferents frases fetes i refranys

→ Els alumnes han millorat la seua fluïdesa lectora, l’ entonació i el ritme

De tots els criteris sols examinarem com a tal amb un examen el tercer criteri. Per a saber si de veritat han comprés, existiran dues modalitats de pregunta, es demanarà a l'alumnat que redacte una frase en la que aparega el refrany que ens interessa o bé direm el significat i ens hauran de dir una frase amb la frase feta corresponent. Aquest exercici es podrà realitzar tant de forma escrita com oral, depenent del professor.

Per tal d'avaluar la resta ens fixarem en la lectura en veu alta de cadascun dels nostres alumnes.