RESSENYA TERTÚLIA EDUCACIÓ LITERÀRIA

Hi ha diversitat de definicions sobre el cànon literari que s'han proposat durant les últimes dècades, però no existeix cap acceptada universalment. Una de les primeres vegades que es va intentar definir aquest concepte va ser en 1768, quan D. Ruhnken digué que era una "llista d'autors selectes d'un gènere literari". En 1991 Fokkema creà una definició més detallada "selecció de textos coneguts, considerats valuosos. S'utilitzen en educació i serveixen com a marc de referència per als crítics literaris". Més tard arribà Moerbeek que digué que aquesta no explicava el factor que decideix el valor dels textos, així que en 1996 proposa que "un cànon és un conjunt de textos i escriptors considerats valuosos per un grup social o circuit literari, i que serveixen de marc de referència per a eixe grup social o circuit literari".

Si fem una fusió entre totes, podem definir el cànon literari com una mena d'unió entre història i cultura. Podríem dir que engloba tots els clàssics que hui en dia es consideren importants a la nostra literatura i seguim llegint-los per adquirir cultura popular. Aquestes obres són considerades un element fonamental de la educació, ja que tenen qualitats estètiques, històriques i pedagògiques.

No hi ha cap cànon literari infantil i juvenil plenament acceptat a l'actualitat, però sí existeixen guies i seleccions realitzades individualment o de forma col·lectiva per especialistes i professors que fan més fàcil la tasca dels agents mediadors entre literatura i xiquets.

És molt important tindre tècniques i recursos per saber com introduir-ho a les aules, ja que moltes vegades tant els adolescents com els alumnes de primària pensen en els clàssics com llibre avorrits que no tenen cap importància en la societat actual. Aquesta és, precisament, la idea que hem de canviar i aconseguir que el plaer per la lectura arribe fins a aquestes obres. Hem d'intentar introduir-ho des de xicotets, d'una forma gradual per tal de no angoixar-los i poder combinar-los amb altres llibres que criden més la seua atenció.

Algunes de les idees que s'exposaren a classe foren fer una setmana cultural per treballar aquestes obres. En les classes d'infantil podem llegir fragments i fer dibuixos, disfressar-nos dels personatges o fer teatres curts. Amb els de primària podem pujar una mica el nivell per intentar aprofundir més. Algunes activitats podrien ser jocs de preguntes, representacions, assemblees... Exercicis que capten la seua atenció i els motive per fer que els agrade llegir aquest tipus de llibres.

Altra opció és fer tertúlies literàries dialògiques amb pares i alumnes. Una vegada al mes es llegirà un fragment o capítol d'un clàssic adaptat. Es comentarà i tots junts reflexionarem al seu voltant amb ajuda de voluntaris, que en aquest cas seran pares. Així construirem el coneixement en grup i per mitjà del diàleg i el debat. És una bona forma d'aconseguir que les famílies s'impliquen en el procés educatiu dels fills i en la seua immersió a la lectura. A banda de millorar la competència literària i augmentar el seu bagatge cultural treballem altres habilitats com respectar al grup, valorar totes les opinions i sentir tot el que els companys opinen.

També comentàrem el paper fonamental que tenim els mestres per a la transmissió d'aquesta cultura, ja que hem d'inculcar el plaer de la lectura i endinsar-los en el món d'imaginació, fantasia i creativitat que envolten els llibres.