A l’hora de parlar del cànon literari cal destacar que es un forma de parlar sobre la nostra historia y sobre la nostra cultura. Son tots aquells clàssics que després de molts anys es continuen llegint amb interès, encara que; sobre tot els jovens, els vegen antiquades o inclòs velles.
La llista de llibres no sol variar en el pas de generació en generació. I això es a causa de que totes aquestes obres posseeixen un prestigi social i son considerades un element fonamental per a la educació en la juventud. Encara que cal destacar que amb el abans històric també hi ha escriptors que poden passar a ser clàssics i els seus exemplars incloure’s en el cànon literari. Algunes de les característiques que componen son sobretot la estètica, així com referents pedagògiques, el context històric en el qual es troba; entre altres.
Una de les parts mes importants de la tertúlia va ser quan vam proposar com introduir-lo; ja que com he comentat anteriorment es molt difícil en els adolescents, que es troben en la etapa més complicada i tot que no entenguen la importància de les obres. A més, actuen en cas contrari; en comptes de que servisquen per a que lligen més i puguen entendre la història que comparteixen, així com a l’autor; no arriben a entendre per que se’ls hi han de lleguir, ni la importància dels exemplars. Ells pensen en els llibres d’amor adolescent o fins i tot en els còmics, no en començar a llegir-se “aquest llibres vells”. Com vam comentar en algunes de les nostres experiències, tant jo com els meus companys; en aquesta època no li dones la significació que requereix, ni entens molt be el perquè de tindre que lleguir-los. Per això, cal destacar, que des de xicotets hi ha que introduir-les poc a poc aquestes obres.
Com comentarem, una forma de fer-ho seria dins de la setmana cultural del col.legi, on des de infantil fins a la primària es poden treballar aquestes obres literàries. Per exemple, amb els més xicotets, llegir-les un fragment al dia i que dibuixen als personatges o també que pugen disfressar-se de ells mateixos. També, es podem fer jocs de preguntes sobre la lectura i representacions d’aquesta mateixa. Per mitjà de diferents activitats dinàmiques i més lúdiques per a que s’impliquen i acabe agradant-los, i fins i tot, interessant-los per a que continuen descobrint dins d’aquest món.
Finalment, i com acabarem la tertúlia, el més important es la forma en la qual ens ho introdueixen. Perquè a nosaltres, no nos parlarem de xicotets de “El Quijote” o “El lazarillo de Tormes”; i després en la secundaria simplement et manaven el llibre per a el tres de Juny. I tu et veies amb un llibre de cinc-centes pàgines i escrit en castellà antic; i açò l’únic que et feia era detestar-ho.
Com a mestres el nostre paper es inculcar-los la lectura i aqueix meravellós món de la imaginació i la creació; que acaben volent-lo i fer xicotets grans lectors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario