Paraliteratura

La PARALITERATURA, sobretot, la juvenil, fa referència a obres en les que, amb un títol més o menys sugerent, s’oculta la voluntat de l’autor d’educar en determinats aspectes, així com la dissolució de la distància entre l’escriptor i el narrador, combinant en algunes ocasions ambdós discursos. A més, és una forma de transmetre determinats coneixements als adolescents de forma alternativa als llibres de text. Aquesta paraliteratura es acollida amb gratitud pel professorat que, moltes vegades, la confon amb la pura literatura. Un fet que, quan ocorre, pot provocar una parada en la formació literària del lector i, en conseqüència, la seua formació personal.

Generalment, hi detectem una sèrie de components en totes les novel·les modernes, en relació amb la narrativa, que arriben a ser best seller, com es l’exemple de la constant referència a l’actualitat dels mitjans de comunicació i l’enfocament del tema de la “vida real”. Més que un tipus d’obra literària és una part de la indústria de la famosa cultura de masses. Aquesta manté una similitud amb l’espectacle televisiu, amb la tensió de l’acció i la intriga de les futures seqüeles.

Recentment, podem trobar dos exemples clars d’aquest subgènere de la literatura juvenil, com son les obres de Gemma Lienas i el seu nou volum d’aventures de Carlota: El diari groc de la Carlota; i del profílic Jordi Sierra i Fabra amb una novel·la que hi arriba en català: Les guerres d’en Jordi. La voluntat educativa d’ambdós llibres exagera el seu paper en el cas de la història de Lienas amb una obra amb esquemes i dibuixos que adverteixen dels perills de la drogoaddicció als lectors. D’altra banda, Sierra i Fabra, autor d’una extensa producció literària juvenil, et convida a navegar per una visió de la història d’Espanya, a través dels reis i les guerres que hi van tenir lloc.