Literatura de tradició oral

·         És la que se ha desenvolupat al llarg de la història per mitja de una transició oral, sent un gènere fonamental que forma part del patrimoni literari. A més, es una tradició que trobem en totes les cultures ja que es memòria col·lectiva, es a dir, es guarden els fets en paraules. Els fets ocorreguts dan lloc a la imaginació i a la llibertat de qui els conta. La seva estructura esta formada per un plantejament, un nuc i un desenllaç.

Per a poder entendre-ho millor ens remuntarem als cantessis de gesta. Aquest eren poemes heroics recitats pels joglars. Al poble li quedava fragments que repetien i adaptaven amb adaptacions.

Alguns d’aquets gèneres de tradició oral son les rondalles; narracions curtes que utilitzen les personificacions que representen virtuts o vicis humans, generalment deixant una moralitat. Un exemple de rondalla “la cigarra i la formiga”

Per altra banda, els refranys i les dites. Els primers amb contingut filosòfic i els altres amb una explicació carregada de sentit comú s’adapten a les situacions de vida i a la moral quotidiana. Un exemple de refrany o dita popular valencià seria: “secret de tres, del diable es” que vol dir que si saben tres el secret, ja no es secret; tot el mon ho sabrà.

Personalment crec que les rondalles formen part de la nostra cultura popular i això es beneficiós per als xiquets ja que poden aprendre més sobre el passat i nodrir-se dels aprenetatge de les persones majors. Així mateix com els refranys, on no solament tenen un ensenyament, sinó, també tradició.