Intertext lector

G. Genette. Palimpsestes. La littérature au second degré. 1982.:

“El text literari es troba construit com un encreuament de textos, un lloc de canvis que obeix a un model particular, el del llenguatge de connotació. En un principi l’intertext es va definir com el conjunt de textos que entren en relacions en un text donat”.

És a dir, el intertext lector són eixos coneixements bàsics o textos que una persona ha de tindre o llegir sobre un tema determinat amb el objectiu d’entendre un altre text, en aquest cas, literari. Per example: per a que un lector puga entendre un text de Gómez de la Serna (El pañuelo de Desdémona), és necesària la lectura prèvia de l’obra “Otelo”.

L’intertext fa que el lector puga completar la seua informació amb els necesaris referents al llegir un determinat text. En cada text, segons l’amplitud del teu intertext dependrà el reconeixement i la identificació. El lector organitza, amplia i relaciona tots els components del seu intertext lector, el qual donarà els nous coneixements per a la seua formació estètico-literària.

Hi ha dos tipus d’intertextos: l’intertext discursiu, el qual apareix en el mateix text i en el que les referències d’altres textos es poden integrar. Y desprès trobem l’intertext del lector, el qual es troba en l’espai de la competència de la lectura i la literatura. Aquests dos intertextos es troben vinculats mitjançant l’activitat de la lectura.

Per tot allò, hi ha que inculcar als estudiants el plaer de la lectura i animar-los a tindre interès per culturitzar-se i així obtindre el màxim intertext per a poder desenvolupar-se el millor possible en aquest àmbit literari.