Educació literària

Consisteix en l’aprenentatge i l’ensenyament dels coneixements i les habilitats que un lector necesita. Per a conllevar això es treballa amb textos poètics i literaris que facilite en l’alumnat la emoció de la literatura i per a aconseguir que ells mateixos puguen recòrrer aquest mòn tan meravellòs. Per això, hi ha que fomentar el plaer de l’escriptura i sobretot de la lectura.

La literatura contribueix en gran mesura en el desenvolupament de les competencies bàsiques. Desenvolupa, per exemple, l’ús del llenguatge, i amb ell el vocabulari. Tambè els coneixements de diversos àmbits, a més la interpretació, construcció i comprensió de textos orals i escrits. D altra banda, la literatura és una manifestació artística, pel que fa contribueix a la competència cultural i artística. Gràcies a la conceptualització i procedimentació de les activitats de composició i comprensió de textos que es fa amb l’educació literària adquirim “l’art” d’aprendre a aprendre. A més, mitjançant el seu anàlisis i creació, es pot arribar a l’autonomia i iniciativa personal.

L’educació literària es troba relacionada amb la competència literària, que és definida per Aguilar i Silva com un saber que permet produir i comprendre textos. Segú aquest autor, es tracta d’un model el·laborat a partir de la gramàtica del text i no d’una gramàtica literària de l’oració. Així doncs, ens proporciona una visió en la que l’unió de lectura i escriptura són les clau per a l’adquisició de la competència literària. Per això introduïm els hàbits de lectura i tambè aspectes de tipus estètic, cognitiu, lingüístic i cultural.

De tot allò deduïm que aquesta expressió “educació literària” implica que la finalitat de l’ensenyança de la literatura és formar lectors competents.

Ana Pilar Gutiérrez Gutiérrez, Vol 1, Nº 2 (abril 2009)

Altre aspecte fonametal és el cos dels textos. Deuen ser multiculturals, universals, clàsics i pròxims als alumnes, tenint en compte “l’altra literatura”: literatura de masas, infantil…

El tracte didàctic i escolar de la literatura tindrà com resultat una apreciació, valoració i gaudiment per part dels estudiants.

Com assenyala J.R.Guzmán (1995), p.17 : “Un punt central de l’aplicació de les teories de la recepció es troba en l’estructura de procés de lectura com en la comprensió, havent esguardat que el procés de la recepció literària en aquest camp difícilment es pot capir sense el reconeixement de l’activitat de l’alumne, és a dir, de la intencionalitat que aquest presenta a l’hora de definir el significat del text”.



“Un llibre és una cosa entre les coses, un volumen perdut entre els volúmens que poblen el indiferent univers, fins que dona amb el seu lector, amb l’home destinat als seus símbols. Ocurreix aleshores l’emoció singular anomenada bellesa, eixe misteri hermòs que no descifren ni la psicologia ni la retòrica”.