Competència Literària

·        És un procés de desenvolupament de capacitats i destreses aconseguides per l'alumne, resultat de l'articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a través del contacte directe i del gaudi de l'obra literària, per poder establir valoracions i associacions en l'ordre del literari; segons Ecured.

Bierwish la entén com una capacitat que possibilita la comprensió del seus propis efectes com la producció de estructures poètiques. És un domini condicionat per factors sociològics , històrics o estètics. De la mateixa manera, Van Dijk parla de la competència literària com ha habilitat o capacitat del essers humans per a produir i interpretar textos literaris. Doncs, els dos autors pensen que no es innata, sinó, adquirida.

Aguiar e Silva subratlla la innovació a la definició del concepte de competència literària. Contribueix a la significació chomskiana d’aquest terme, per l’extensió a la globalitat del text. I defineix la competència literària com “un saber que permet produir i comprendre els textos, el model dels quals solament s’elaborarà adequadament mitjançant la gramàtica literària del text i no mitjançant la gramàtica literària de la frase.

Així mateix, Fish (1989), afirma acosta de la competència literària que reflecteix el resultat de la interiorització de les propietats del discurs literari (des de la teoria dels gèneres fins a les tècniques i elements retòrics), tot això assimilat per la nostra experiència com a lectors. No obstant això, entenem que delimitar les activitats que ha de saber i poder realitzar un lector literari competent podria considerar-se insuficient, ja que tot dependrà del grau de dificultat o els requeriments que pugui determinar un text.

La competència literària exigeix un llarg procediment que comprèn des de la primera etapa de l’ector fins a l'etapa de sistematització, de reflexió i de desenvolupament de capacitats metaliteràries. Fa falta dotar als estudiants d'habilitats pràctiques i de pensament crític per interpretar els textos més enllà del seu significat explícit.

Per altra banda, Josep Ballester en la formació de las competència literària (2000), ens parla més de la competència des d’un punt de vista més educatiu, per a la escola. Comenta que en els últims temps, les nostres autoritats educatives han redescobert les competències bàsiques com si haguessin descobert el mar Mediterrani, i s'han intentat implantar, sense cap discussió ni consens científic en tot el sistema educatiu, com comenta molt bé Gimeno (2008): «Causa certa perplexitat la facilitat amb la qual es posen en circulació llenguatges i metàfores que ens arrosseguen a denominar de manera aparentment nova allò que fins a aquest moment reconeixíem d'una altra forma. La mateixa sensació ens produeix l'entusiasme amb el qual, pel que sembla, ens vam sumar a un nou univers de formes de parlar sobre preocupacions que aparenten ser noves perquè amb anterioritat es deien d'una altra manera. Els nous llenguatges pot ser que siguin necessaris per abordar noves realitats, per descobrir alguna cosa veritablement nou en elles però, freqüentment, són l'expressió de la capacitat que els poders i burocràcies tenen per uniformar les maneres de veure i pensar la realitat en funció de determinats interessos. Són, en altres casos, creacions d'experts en cerca de fórmules per expressar les seves concepcions i propostes amb més precisió, però també amb la finalitat de mantenir els seus privilegis».

Ballester ens recorda el sobtat caràcter de la metaenseñanza que caracteritza l’ensenyament de la literatura i la necessitat de reflexionar als principals problemes que aquesta ha patit. En aquest sentit, l’autor s’aproxima per la necessària obertura del cànon d’obres tant a altres literatures com a altres textos literaris, concordes a les necessitats i interessos dels descendents contemporanis.