Gènere assagístic:

 "L'assaig és un gènere en prosa, no narratiu, que tracta temes d'actualitat". Aquesta és la definició que trobem al llibre de text "Diàlegs 4".

 La funció principal d'aquest gènere literari és reflexionar i crear una opinió de forma amena analitzant un tema des d'un punt de vista subjectiu i personal. Aquesta visió és expressada mitjançant una seqüència d'arguments, en els que el autor intentarà convèncer al lector, i finalment acabarà en una conclusió a mode de resum de les idees exposades.

 Les característiques principals del gènere assagístic són, per exemple, la temàtica utilitzada, que per a composar aquest text ha de ser una qüestió actual i no especialitzada.

 La estructura és oberta i lliure, ja que hi ha un fum de temes per poder tractar-hi, fins i tot es pot fer una classificació segons el tipus de tema que tracta (assaig literari, filosòfic, religiós, humanístic, artístic...). Aquesta llibertat exigeix que el escriptor tinga clara la seua idea, com exposar-la i com argumentar-la, també és necessari que tinga qualitats personals per tal de saber arribar al lector i fer-lo pensar i fins i tot, de vegades, canviar la seua opinió.

 Dins d'aquest gènere trobem els subgèneres següents: memòries, dietaris, biografies, retrats literaris, llibres de viatge, periodisme literari, aforismes, diccionari fingit...

 En la literatura assagística actual destaquen els següents escriptors: Josep Maria Espinàs, Josep Vicent Marqués, Joan Francesc Mira, Maria Aurèlia Campany i Martí Domínguez. Molts d'aquests publiquen en la premsa diària o setmanal: Avui, El País, El Temps, El punt...