En aquesta entrada farem una ressenya de dos lectures tècniques sobre l’educació literària. La primera es titula Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors (2a Edició); i la segona, Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia (1a Edició). Pel que fa a la primera, el seu autor és J.C. Girbés, un llicenciat en periodisme que ha centrat la seua trajectòria professional en el camp de l’edició. A més, ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i dirigeix la revista de lletres L’illa.
Respecte a la segona lectura en qüestió, la seua autora és Anna Ballester, una professora de Secundària i contacontes. Especialista en literatura infantil i juvenil, ha impartit nombrosos cursos de formació del professorat sobre animació a la lectura, dinamització de biblioteques i dramatització. Ambdós comparteixen la mateixa editorial: Bromera; i el mateix estil de portada, amb dibuixos de persones i llibres en tonalitats rogenques i blavoses. Malauradament, cap dels dos ha sigut guardonat amb una menció o premi literari, tot i que la seua utilitat és realment immillorable.
Com bé ens diu en el títol, Llegir per a créixer és una guia pràctica per a fer fills (o alumnes) lectors. Girbés ens informa de la importància de la lectura, en una primera part, perquè de vegades el fet literari no és solament didàctic, sinó que també pot ser entretingut. Encara que l’àmbit familiar és clau a l’hora de crear un hàbit amb la lectura. En el llibre ens aconsella a què els menuts estiguen envoltats d’un ambient literari i educatiu, amb una biblioteca a casa o prop de casa per a que puguen llegir qualsevol tipus de llibre. També que s’adonen que els pares, que són els seus models a seguir, lligen a casa qualsevol tipus de lectura (el periòdic, una novel·la, una enciclopèdia...).
No obstant, el problema que ens trobem al llibre és que molts pares creuen que les lectures són una pèrdua de temps i, sobretot, de diners. El que no saben és que existeixen llibreries que venen llibres a un preu molt econòmic o de segona mà. A més, sempre podran recurrir a la biblioteca local que dóna un servei de préstec a tothom i posseeix una gran varietat de documents literaris, no solament llibres, sinó també pel·lícules o documentals que poden ser interessants. I el més important: en valencià. En l’actualitat, i cada vegada més, trobem autors que escriuen llibres en valencià o una gran varietat de llibres que han sigut traduïts a la nostra llengua.
En la segona part de la lectura, l’autor tracta d’explicar-nos com contagiar als més menuts el gust pels llibres perquè una persona no naix sent lectora, cal fer-la lectora al llarg del seu desenvolupament. Per això, cal que la família s’implique íntegrament en aquest procés, com ja hem comentat anteriorment, regalant llibres en les dates assenyalades, comentar-los amb ells, llegir-los amb ells, etc. No obstant, Girbés també adverteix del que no hem de fer per a que els nostres menuts odien o abandonen la literatura, com recordar-los que tenen que llegir, obligar-los a que lligen i imposar-los una lectura.
Tots aquells consells serveixen de forma positiva per als alumnes, perquè tots els que adquireixen l'hàbit de la lectura mostren una sèrie de beneficis a l'hora de l'aprenentatge. Aquests poseeixen una gran facilitat de memòria i de comprensió de coneixements, així com una capacitat de retindre i concentrar-se en les explicacions dels mestres.
I en la tercera i quarta part, l’autor ens deixa total llibertat per a escollir el llibre adequat per a nosaltres o els nostres fills o alumnes. I, a més, com començar-lo per a motivar-los a que seguisquen amb la lectura. Aquesta característica és essencial per a que els menuts mostren un interès en allò literari. Per això, cal que els pares i docents sàpiguen com presentar-los el seu paratext per a que tinguen eixa curiositat en el fet literari. D’aquesta manera, els docents poden realitzar diferents propostes didàctiques per tal d’aprofundir en la matèria, com per exemple, descriure als personatges principals amb una didàctica divertida i entretinguda, utilitzant el joc de ¿Quién es quién?.
Seguint amb l’anàlisi de les lectures tècniques, és el torn de Poemania. Aquesta guia la podem dividir en 5 parts. Una primera part on l’autora descriu les claus màgiques per a promoure la poesia entre l’alumnat, ja que aquest gènere literari és un dels més expressius i creatius però que està poc present en la formació literària infantil i juvenil. Per aquest motiu, l’alumnat deuria de estar en permanent contacte amb la poesia, doncs aquesta posseeix una musicalitat i un ritme que acompanyen als infants des de ben menuts. Aquests canten, reciten, realitzen embarbussaments, però quan passen a la joventut abandonen ràpidament aquest gènere.
D’aquesta manera, la millor forma de donar a conèixer aquests trets és mitjançant l’oralitat que els docents i les famílies deurien de transmetre dia a dia als menuts. Per això, Ballester ens ensenya diferents activitats que poden fer a classe en les quatre parts següents. En la segona part, ens presenta activitats per a utilitzar la poesia. Unes de les que més destaquen són les Salutacions Poètiques. Aquesta didàctica consisteix en què els alumnes agafen versos o estrofes d’algun poema, segons el cicle o curs en què es troben, i els reciten a primera hora als seus companys per a començar el dia amb bon peu. Així, aconseguirem familiaritzar a l’alumnat amb els textos poètics, i poden anotar el títol i l’autor del poema en una fitxa per a després consultar-los en cas de dubte.
En la segona part, Ballester ens proposa activitats per a facilitar la memorització de textos poètics. Una de les que més hem crida l’atenció és la de Versos Successius. Aquesta consisteix en repartir entre l’alumnat diversos versos d’un mateix poema, sempre tenint en compte l’edat dels alumnes per a no augmentar molt la dificultat; aleshores, el mestre llegirà primerament el poema sencer i repartirà una part del mateix entre tots els alumnes, que posteriorment, deuran de memoritzar i recitar en veu alta. Així, veurem la seua capacitat d’expressió oral davant de la classe.
A continuació, en la tercera part, trobem activitats per a crear i escriure poemes. La que més m’ha agradat és la Traca de Rimes, on els alumnes deuen de buscar paraules en grup que rimen amb una que el mestre els proposarà. En cas de que no troben cap, poden consultar amb l’equip del costat per veure si tenen cap ocurrència. Finalment, hauran de escriure-les en unes cartolines per a crear com si fóra una traca.
I, per a acabar, en la quarta part, hi ha activitats per dramatitzar amb la poesia, ja que la dramatització està molt relacionada amb la capacitat creativa i de comunicació. Per a la realització d’aquesta, agafarem un poema narratiu per a representar-lo davant d’un públic. Com ja hem dit abans, adaptant sempre que siga necessari la complexitat del text poètic. No obstant, l’alumnat rebrà aleatòriament o a través d’una prova didàctic el personatge que ha de representar en la història. També faran el decorat i la vestimenta.
A mode de conclusió, aquesta ressenya sobre dos lectures tècniques m’ha servit de molt per a poder incrementar el meu bagatge cultural i la meua formació literària perquè he pogut observar als dos llibres que hi ha infinites formes i maneres de crear alumnes o fills lectors, que els agrade la literatura sense imposar-la i que siguen lliures en elegir la lectura que més els cride l’atenció. Encara que és una tasca complicada perquè ens trobem molts obstacles en el camí, com famílies que no lluiten per l’ensenyament dels seus fills i simplement l’abandona, o prioritzen altres aspectes que no són positius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario