RESSENYA LECTURA TÈCNICA II

Aquesta ressenya tracta sobre dos lectures tècniques que milloren la formació literària dels nostres alumnes. Llegir per a créixer ha estat escrit per J.C. Girbés i publicat en 2a edició per l’Editorial Bromera. En canvi, Poemania l’ha escrit Anna Ballester, però publicat en 1a edició per l’Editorial Bromera.

La primera lectura tracta de donar-nos diversos consells per a que els alumnes seguisquen un hàbit de lectura. És com una mena d'orientació pràctica per a introduir als xiquets al món lector dividida en dues parts, ja que aquest acte serà molt beneficiós per a ells en un curt període de temps, es a dir, els seus resultats començaran a veure's prompte. El que sol passar a aquestes edats tan temprances és que pensen en la lectura com una obligació i una tortura quan no deuria ser així perquè hi ha un fum de llibres de moltes varietats que de segur desperten el seu interès. Tal vegada, aquesta visió que tenen els alumnes tan petits és deguda a què no han llegit mai un llibre que realment els agrade i els motive per a continuar amb ell.

És necessari recalcar i fer arribar als nostres alumnes que la lectura no és solament una via d'aprenentatge, sinó que podem gaudir en ella, podem viatjar a altres llocs, imaginar nous sers o viure aventures inimaginables. Podem utilitzar un llibre com a via de distracció, quan tenim un problema o simplement volem evadir-nos. Hem de llegir per pur plaer perquè ser lector significa fer us de la lectura de forma habitual i voluntària per alimentar l'esperit, i aquesta és la idea principal que hem de transmetre als nostres alumnes.

A banda del que els mestres podem fer a l'escola, també el context familiar és important. El fet que els xiquets estiguen rodejats d’un ambient literari fa que s’adonen de la seua importància. Per exemple, tindre un racó de lectura on els diferents membres de la família puguen llegir, veure als ,és majors llegir, acostumar-los a llegir abans de gitar-se... Són alguns actes que ajudarien a la formació d'un petit lector que siga conscient que llegir és positiu i estimulant. Això és el que ens recomana l’autor del llibre, que proposa a les famílies una sèrie de mesures per a que els fills llisquen a casa i no ho prenguen com una obligació o uns deures de l’escola.

No obstant, en aquest àmbit també trobem algunes dificultats, ja que molts pares pensen que els diners que guanyen treballant tenen usos millors que destinar-los a la compra de llibres. El que no saben és que el valor d'un llibre no es mesura pel seu preu, sinó per quant ens fa gaudir o les hores d'entreteniment que ens proporciona. A més, a l'actualitat existeixen algunes llibreries de segona ma o alguns mercats de llibres en els que podem trobar-los per preus més baixos que en una llibreria normal. Per altra banda, la majoria de les famílies tenen a casa un ordinador amb accés a Internet i hui en dia podem trobar moltes pàgines web on descarregar llibres en pdf de manera legal.

Però un altre problema és el nivell d'implicació, ja que un gran nombre de pares que prefereixen que els fills miren la televisió, juguen al carrer o als videojocs perquè no consideren important que adquirisquen una bona competència lectora. També hi ha un percentatge que es pensa que per fer altres activitats com esport o música, els seus fills ja no tenen temps de llegir. La veritat es que agafar un llibre i evadir-se del món, no és incompatible amb altres activitats, ja que et pot servir per relaxar-te abans de dormir després d’un entrenament dur o d’un concert.

El fet literari produeix només que coses positives en els alumnes, com la facilitat en la comprensió i memorització de nous conceptes, o la rapidesa en crear una resposta. També mostren una major disposició a atendre a les explicacions, això és important perquè aniran aprenent les coses sobre la marxa i no es quedaran endarrerits en les classes ni tindran una pila d’apunts que estudiar quan arribe l’examen.

L’autor també ens diu allò que hem de evitar per a que els xiquets no rebutgen definitivament la literatura, com per exemple, estar pendents d’ells 24h al dia, per a que llisquen, escriguen un resum o els controlem per veure per quina pàgina van.

Altre aspecte important es perdre la por a la llengua, ja que hui en dia hi ha llibres en valencià per a totes les edats i de tots els gèneres, així que els lectors més inexperts també podran començar llegint en la seua llengua.

Hem d’aprendre a diferenciar quins són els bons llibres dels que no ho són. Les bones lectures són les que ens commouen, ens emocionen i ens canvien d’alguna manera. Ens desperten aficions i interessos nous perquè ens ensenyen noves cultures, noves formes de vida, nous pensaments o llocs als que en agradaria viatjar. Hi ha altres llibres que ens nodreixen de continguts que aconsegueixen millorar la nostra cultura i enriquir la nostra conversa. A més faciliten el desenvolupament de la fantasia i de la creativitat, qualitats que hui en dia no són fàcils d’adquirir i no són valorades com toca.

La segona part de la lectura va més orientada a les famílies, ja que consta d’un “decàleg de la família compromesa amb la lectura” en el que el lector exposa algunes tècniques que es poder fer a casa per tindre fills lectors, ja que el gust per la lectura s’adquireix amb el temps i constància. La proposta que l’autor fa per a la implicació al màxim per part de tots els membres de la casa és valorar el fet de llegir, contar contes als menuts, fomentar la lectura i que ens vegen llegint, fer del llibre un objecte quotidià, parlar de llibres, llegir en ells, regalar llibres, animar-los a escriure, implicar-nos en el procés...

D’altra banda ens diu allò que hem de fer si volem que els xiquets odien la lectura. En aquesta llista proposa accions com destacar els errors, obligar-los a llegir, menysprear els seus gustos, demanar-los resums, controlar el que lligen, relacionar els llibres en els deures, castigar-los sense alguna cosa que volen per no llegir, elegir les lectures inadequades...

Com hem comprovat, és molt important que els menuts comencen a llegir des de ben petits i desperten el seu interès lector, ja que al fer-ho sols aconseguiran beneficis. Per a poder fer xiquets lectors la motivació és un factor molt destacat, perquè necessiten un incentiu o alguna cosa que els cride l’atenció per despertar les seues ganes per agafar un llibre i començar a llegir-lo. Per dur a terme aquesta iniciativa centre i família hauran d’anar junts en el compromís amb la lectura.

La segona lectura d’aquesta tertúlia és Poemania, on trobem moltes activitats relacionades amb la poesia que podem utilitzar en un futur per a fer que els nostres alumnes coneguen profundament aquest gènere literari, un dels que més necessita d’imaginació i creativitat.

Podem dividir el llibre en quatre parts (llegir poesia, memoritzar poemes, escriure poemes i dramatitzar textos).

En la primera part l'autora explica recursos per tal de fomentar la lectura de poesia entre l'alumnat. Una de les activitats proposades és la de Mascotes poètiques, que es pot realitzar tan a infantil com a primària o secundària. Cada persona disposarà d'una còpia d'un poema que haurà de llegir de forma silenciosa abans de començar. Una vegada s'ha llegit detingudament es faran grups de quatre o cinc persones que parlaran de les seues mascotes o animals preferits fins arribar a un consens entre tots els membres. A continuació, cada grup ha de preparar la lectura del poema representant la seua mascota (postura corporal, timbre de veu, onomatopeies, accions característiques...)

En la segona part es presenten activitats de memorització de textos poètics . Trobem Poemes il·lustrats pensada per a alumnat de primària i secundària. Aquesta consisteix en repartir una còpia del poema a cada xiquet o xiqueta per a que comencen a familiaritzar-se amb el text. Tot seguit farem tres grups i assignarem a cadascun una estrofa que haurà d'interpretar cada paraula de forma il·lustrada. El joc consistirà en anar endevinant paraula a paraula fins obtindre el títol sencer.

La tercera part consisteix en activitats de creació i escriptura de poemes. Una de les activitats proposades és Fantasies en vers, pensada per poder fer-la des d'infantil fins a secundària, encara que és més adequada per a primària i ESO. Sobre una safata, posarem papers de colors de la grandària d'un quart de foli i cadascú triarà el paper que més li agrade. Després haurem de fantasiejar sobre què voldríem i per a què si ens donaren la possibilitat de transformar-nos en una altra cosa, i escriure-ho en el paper.

Per últim, a la quarta part es presenten activitats per a dramatitzar textos poètics. Per a aconseguir-ho representarem qualsevol poema narratiu, però sempre realitzant les adaptacions que siguen necessàries. A banda, haurem de treballar els personatges, el decorat i la vestimenta.

Pense que les dues lectures tècniques són bones ferramentes que tots els docents haurien de llegir per a tindre una visió més ampla de com apropar diferents gèneres literaris als més menuts, i, en general, el plaer per la lectura. També seria una bona opció que els pares treballaren amb aquestes llibres per poder anar units mestre i família per crear xiquets creatius, imaginatius i lectors. Encara que no va a ser una tasca fàcil, hem d'intentar-ho per crear una societat que no perga aquestes capacitats tan meravelloses quan arribe a la etapa adulta.