RESSENYA LECTURA TÈCNICA I

El llibre elegit per a aquesta tertúlia es Gramática de la Fantasía de Gianni Rodari. L’exemplar que hem emprat és de la primera edició, editat per Editorial Argos Vegara, S. A. en novembre de 1973.

L’autor d’aquesta lectura era un mestre, periodista i divulgador de la nova pedagogia en Itàlia. Començà a escriure llibres per a xiquets en 1950, des d’aquest moment va publicar més de vint llibres en els que combina d’una forma excel·lent humor i imaginació amb una visió irònica del món en forma de jocs senzills que poden entendre els nens. Les seues publicacions han estat traduïdes a diversos idiomes i han estat font d’inspiració de mestres i alumnes. En 1970 va rebre el més importat dels premis de literatura infantil, el premi Hans Christian Andersen pel conjunt de la seua obra.

En Gramática de la Fantasía Rodari tracta d’explicar alguns mètodes per a ajudar tant a xiquets com a majors a contar i crear històries. Per a aconseguir-ho, l’autor creu que és essencial tindre una base de creativitat i imaginació des de la infància, però per a que això siga possible hem d’exercitar i treballar aquestes capacitat com cal. “L’ús total de les paraules per a tots em pareix un bon lema, de bell so democràtic. No per a que tots siguen artistes, sinó per a que ningú siga esclau”, aquestes són paraules textuals de l’autor en les que es reflecteix a la perfecció què pensa sobre el llenguatge.

Les idees pedagògiques principals que segueix són les següents: defèn als xiquets com creadors actius amb capacitat de transformar el món que els adults els han volgut imposar, demostra als xiqueta les formes d’inventar-se el món, de canviar allò que no està bé, creu en la capacitat transformadora del llenguatge, confia en el joc com possibilitat d’alliberació, fomenta una escola alegre...

El llibre consta de 45 capítols on mescla les seues experiències treballant amb tècniques i possibles ajudes a persones que treballen amb xiquets amb els seus propis recursos per a potenciar la imaginació i la creativitat. Va orientant tant als docents com a les famílies, ja que hi ha alguns trossos que parlen objectes de casa, especialment el menjar. A grans trets, el podem dividir en dues parts, en la primera trobem mètodes per a estimular la creativitat i en la segona una crítica al sistema educatiu.

Abans de la primera part, hi ha uns capítols preliminars on tracta de posar en situació al lector explicant la seua vida i experiència.

El mètode principal de estimulació es el binomi fantàstic que consisteix en enfrontar dues paraules estranyes entre sí. Aquestes dues paraules no han de ser molt llunyanes i es requereix de fantasia per a crear el binomi. Per a utilitzar aquesta tècnica dins de l’aula, cada alumne escriu una paraula a l’atzar, es posen en comú per a tota la classe i es comença a treballar en idees que derivaran en històries.

A partir d’aquest sorgeixen sis mètodes més com són:

La hipòtesis fantàstica, que consisteix en crear un binomi fantàstic però amb un verb i un substantiu. L’objectiu d’aquesta unió serà crear la següent pregunta: “Què passaria si (verb) (substantiu)?”.

El prefixe arbitrari que consisteix en crear un binomi amb una paraula i un prefixe, amb aquesta fusió podem crear objectes, personatges o accions. Hem de seguir dos passos per poder fer-ho a classe, el primer és escriure dues columnes paral·leles (una amb prefixes i altra amb paraules) i el segon és combinar-les entre elles.

L’error creatiu és aprofitar l’error per a crear noves idees i buscar binomis fantàstics. L’exemple que trobem en el llibre es escriure Manzania en lloc de Tanzania, el binomi que creem es “manzana - país”.

L’element estrany és fer una llista on haurà paraules que puguen agrupar-se i altres que no, el binomi es formarà amb la nova paraula i la que es quede desparellada, i a partir d’aquestes unions crearem històries. L’exemple proposat per Rodari és amb una llista on apareixen les següents paraules: “niña, bosque, flores, lobo, abuela, helicóptero”. Fixant-nos, podem observar que les cinc primeres paraules poden relacionar-se entre elles per mitjà del conte de la caputxeta vermella, així el binomi resultat dels sis elements serà “caperucita roja – helicóptero” i haurem de crear una nova història on apareguen les paraules.

El conte en clau obligatòria és a partir d’un binomi format per conceptes i no per paraules. Per exemple podem crear una història combinant “la Roma de 1973” i “el flautista d’Hamelí”.

La creació de personatges tracta de a partir d’un binomi fantàstic crear un personatge que serà el protagonista de la nostra història. Per exemple, si creem el binomi “home - paper”, la nostra història girarà al voltant d’un home que té por al foc, a l’aigua o al vent.

A partir d’aquestes tècniques es creen activitats com:

Joc de conta contes, on els xiquets pugen a la tarima i conten històries inventades als seus companys. La mestra la transcriu i després l’alumne la presenta en un dibuix.

Altra activitat és que un alumne comença una història i els seus companys han d’acabar-la. O fer falses endevinalles, que són aquelles que la resposta es troba dins d’aquesta. Per exemple una molt famosa en castellà és “Este banco está ocupado por un padre y por un hijo. El padre se llama Juan y el hijo ya te lo he dicho”, si ens fixem en el principi ens diu el nom d’Esteban.

Ensenyar els contes clàssics a partir de jocs fantàstics. Per exemple transformar-los i en vegada de la caputxeta roja, que siga caputxeta vermella, o escriure-la al revés com si el personatge bo fora el llop i la roina la caputxeta. Altra opció és fer una amanida de contes, on mesclem molts contes populars i fem una barreja. També podem apropar els clàssics, fent un esquema amb els noms dels principals personatges i anar canviant-los fins que la història es transforme més propera, per exemple en vegada de la caputxeta vermella, una xiqueta del meu barri. I a partir de canviar els personatges intentem crear una nova història.

Recordem títols de periòdics i els barregem per obtindre notícies absurds o divertits, i a partir d’ací ens imaginem què ha pogut ocórrer per a que un dia aparega aquest titular en un diari o en els informatius de la televisió.

Fer cartes amb dibuixos de diferents històries. Un alumne ha d’agafar una carta i començar una nova història a partir del que represente el dibuix que ha agafat.


Una vegada llegit Gramática de la Fantasía m'ha servit per a reflexionar sobre la creativitat i la seua importància tant en la etapa infantil com en la adulta. Pense que també és degut a la forma que té Rodari d'escriure i com ha clarificat tots els conceptes per a que el llibre siguera de fàcil comprensió. A més les tècniques que proposa podem aplicar-les perfectament en una classe de primària, es a dir, que proposa un objectiu realista i que es pot aconseguir.